La conca de la ciutat als peus banyada pel sol de tardor convida a sortir a respirar a la terrassa. Un paisatge persuasiu es reflecteix al mur de vidre de l'AC Hotel Palau de Bellavista. Els artistes no arriben. Els periodistes resten expectants. Isaki Lacuesta irromp a la fi acompanyat de Pau Riba, Albert Pla i Ivan Telefunken. Fan tard però no semblen pas preocupats. Han superat a peu la pujada de Les Pedreres sense esbufegar. Gent poc amiga del cotxe. Gent acostumada a gastar sola. Gent no angoixada pel cànon en el vestir. Gent tranquil·la i disposada a defensar les conviccions fins i tot a costa de l'exclusió dels circuit comercial.

O potser no. Tenen les seves armes i estan disposats a defensar-se. "Trobo patètic que un cineasta vagi pel món plorant per falta de finançament. Si no hi ha diners per un costat, farem la pel·lícula per l'altre costat".

Parla Isaki Lacuesta hores abans d'estrenar, ahir a la sala Truffaut de Girona, en el marc de Temporada Alta, la pel·lícula Murieron por encima de sus posibilidades, un retrat de l'Espanya en crisi i de l'imaginari de la seva gent. En la línia de Berlanga, d'un cinema molt espanyol, per donar una referència clara.

Isaki Lacuesta (Girona, 1975), director i guionista, és l'ànima forta que ha fet realitat un projecte impossible: Convèncer els millors tècnics i actors perquè treballin sense cobrar, invertint no només la seva feina, sinó també el seu capital, en una pel·lícula esbojarrada sobre el segrest del president del Banc Central perquè les coses tornin a ser com abans de la crisi.

La pel·lícula, ideada per Lacuesta i els seus còmplices durant unes trobades al bar de tapes Los Padules del Barri Vell de Girona, és avui una realitat gràcies a aquesta espècie de cooperativa d'actors i tècnics que s'escapa al control dels taurons de la indústria del cinema.

Lacuesta i els seus van fent forat després de l'estrena al plató internacional del Festival de Sant Sebastià. Les males crítiques d'alguns diaris -Boyero, a El País: "Me asalta directamente el bochorno"- no són impediment per fer el salt de Los Padules a l'AC Hotel Bellavista i rebre honors reservats només als grans de l'espectacle.

La gent de Murieron és una gent ferma, és persistent i és, per sobre de tot, humil. Amb la humilitat per davant, però no amb submissió. Així és com es va mostrar Lacuesta ahir quan va anunciar que ja pràcticament és segur que el film tindrà distribució pròpia i s'estrenarà al novembre a les sales comercials.

"Les distribuïdores ens diuen que, si hi posem 300.000 euros, faran 80 còpies i anirem a mitges. Doncs ho farem nosaltres. Farem distribució pròpia", va detallar el director, que no està disposat a rendir-se, i que esgrimeix la força dels principis com l'arma que li permet salvar l'adversitat.

Pau Riba va definir Murieron com "una al·legoria de les retallades". "Fins i tot en plena independència estem en plenes retallades", va dir el cantant autor de Noia de porcellana.

Albert Pla va assegurar que els polítics estan prohibint el seu espectacle Manifestació i que "el mateix passa amb aquesta pel·lícula".

En qualsevol cas, els tres actors ahir presents a Girona, Riba, Pla i Telefunken, van reconèixer haver-se sentit "feliços" i haver xalat de valent durant el rodatge.

I és que l'objectiu primer d'aquesta gent no és guanyar diners, sinó passar-ho bé.

Isaki, que si no roda "s'avorreix", creu en Murieron i ja treballa en una pel·lícula de terror i en altres per reinvertir els beneficis de l'explotació de Murieron.

El director va agrair les aportacions econòmiques fetes per part d'"alguns empresaris gironins".

Per la seva part, Salvador Su?nyer, director de Temporada Alta, va anunciar que el festival incorporarà més cinema a cada edició, i Guillem Terribas va elogiar que Girona pugui acollir estrenes d'aquesta alçada.

Rodada en bona part entre la ciutat de Girona i la de Sant Feliu de Guíxols, Murieron té un repartiment de luxe: Raúl Arévalo, Imanol Arias, Bruno Bergonzini, Àlex Brendemühl, José Coronado, Eduard Fernández, Ariadna Gil, Bárbara Lennie, Sergi López, Carmen Machi, Ángela Molina, Àlex Monner, Albert Pla, Josep Maria Pou, Pau Riba, José Sacristán, Jaume Sisa, Emma Suárez, Ivan Telefunken, Luis Tosar, Jordi Vilches o Julián Villagrán.

Per cert, les llargues trobades a Los Padules havien de servir per preparar la sèrie televisiva Los telepáticos, que es va quedar en projecte, però va acabar convertint-se en el pinyol de Murieron.