Els gladiadors romans consumien principalment sègol, ordi i vegetals; la carn i el peix eren poc habituals en la seva dieta, segons un estudi que acaben de publicar científics de la Universitat de Viena (Àustria) i de la Universitat de Berna (Suïssa) a la revista Plos One. Els investigadors han estudiat ara les restes de 53 cossos -22 inhumats com a gladiadors- datats entre els segles II i III aC i situats en un cementiri de l'antiga ciutat romana d'Efes (Turquia), que va ser descobert el 1993.

L'objectiu de l'estudi, segons Plos One, s'ha encaminat a determinar "la dieta, l'estratificació social i els moviments migratoris dels ciutadans d'Efes i dels diferents grups de gladiadors", expliquen al seu web.

Mitjançant un estudi espectroscòpic, els científics van mesurar el nivell de col·lagen en els ossos, així com la proporció d'estronci i calci en el mineral ossi, per acabar determinant que els gladiadors, presos o esclaus obligats a combatre en duels públics, posseïen un règim similar a la de la resta de la població de l'època, encara que amb una gran diferència.

Els ossos d'aquests guerrers presenten, segons els experts, majors nivells d'estronci que la resta dels habitants d'Efes, una ciutat que va arribar a albergar prop de 200.000 habitants. Els gladiadors bevien, després de les seves lluites (moltes de les quals eren a mort), un tònic condimentat mitjançant cendres de plantes, riques en estronci, que els ajudaven a recuperar-se de les lesions òssies.

"Les cendres de plantes eren consumides per fortificar el cos després de l'exercici físic i perquè els ossos curaran millor", conclou Fabian Kanz, director d'aquest estudi, que corrobora el sobrenom amb què algunes fonts històriques recorden als gladiadors, "hordearii", "menjadors de sègol".

Pel·lícules ambientades en l'Antiga Roma, com Ben-Hur (1959), Espartaco (1960) o la més recent Gladiator potencien una imatge del gladiador com a home fornit, la dieta sembla constituïda més per proteïnes animals i hidrats de carboni que per simples vegetals, encara que aquest últim estudi sembla que desmunta aquest infundat estereotip.