«A Nahmànides no li agradaria el que fa avui l’estat d’Israel»

A La disputa de Barcelona, que va presentar fa uns dies al call jueu de Girona, Josep M. Quintana relata la discussió entre el jueu convers, Pau Cristià, dominic, i el prestigiós rabí gironí Bonastruc ça Porta, conegut també com a Nahmànides, que va tenir lloc el 1263 presidida per un Jaume I coercit per Ramon de Penyafort. 

Ja que tinc un menorquí a l’abast, deixi’m preguntar com està el català a ses illes.

Força malament. I això que en aquest sentit Menorca és la millor de les illes, el català hi és molt viu, però és una llengua en regressió.

És una situació irreversible?

Home, aquesta paraula és molt dura. Però és una situació difícil. Les dades oficials indiquen que Espanya necessitarà moltíssims immigrants, encara que ara alguns els vulguin fer fora. I aquests immigrants parlaran castellà, ens agradi o no, perquè molts seran sud-americans. Així que sóc molt pessimista, cosa que no impedeix que el català sigui la meva llengua.

Sóc molt pessimista pel que fa a la situació del català a les illes, cosa que no impedeix que sigui la meva llengua

A Girona també s’hi van aplegar diverses cultures, com surt al seu llibre. I era bressol de grans intel·lectuals, i no de vivales.

He, he, en aquell temps els vivales eren a Barcelona. L’intel·lectual i home de principis que no s’arronsa davant el que li pot passar, era el rabí i metge de Girona, Nahmànides. La Disputa de Barcelona tenia les cartes marcades, perquè l’únic interès era que Nahmànides es fes catòlic, i tot seguit se’n fessin tots els jueus de Catalunya. El que passa és que no ho van aconseguir.

La religió sempre ha portat conflictes?

No sempre. Fins al segle XII a Espanya conviuen jueus i cristians, en una política que avui acceptaríem. La Disputa de Barcelona va ser l’inici del final d’aquella convivència. Culminarà dos-cents anys després amb l’expulsió dels jueus.

Què ha sentit passejant pel call de Girona?

És extraordinari, manté el caliu del món jueu. Hi ha racons que podrien ben bé ser de Jerusalem. En altres moments, em semblava ser en un barri d’Itàlia. Una ciutat fantàstica .

Fins al segle XII a Espanya conviuen jueus i cristians, en una política que avui acceptaríem. La Disputa de Barcelona va ser l’inici del final d’aquella convivència

No va ser atropellat o amenaçat per cap ciclista? Això és un miracle.

Al meu hotel , els ciclistes pujaven la bicicleta a l’habitació, amb l’ascensor. No ho havia vist mai! Els carrers també estaven plens de ciclistes. Desconeixia això de Girona, no m’ho esperava.

Vostè que és jurista: la justícia rep pressions del poder ja des del segle XIII?

La justícia rep pressions de la societat , és obvi. Però té la possibilitat de mostrar-se independent, i ho sol fer. Ara bé, des de fa un temps costa que la justícia sigui independent, perquè el sistema polític per a l’elecció del poder judicial, no busca la independència dels jutges , sinó que siguin «nostres». Tots els partits han pecat d’això, però el PP s’endú la palma, quan no governa dificulta la renovació del CGPJ. Un CGPJ independent, hauria estirat les orelles al jutge que va imputar la dona de Pedro Sánchez. Com pot ser que hi hagi jutges que es manifestin vestits amb la toga? Un jutge no pot manifestar-se contra decisions del Congrés, sigui l’amnistia o sigui l’avortament. El jutge ha d’aplicar la llei i punt.

Al meu hotel de Girona, els ciclistes pujaven la bicicleta a l’habitació, amb l’ascensor. No ho havia vist mai!

Divisió de poders.

Tal com diu la Constitució. No sóc dels que creuen que el règim del 78 és una merda. Jo hi vaig participar.

Doncs està de moda menystenir-lo.

Ho fa la gent que no va viure el franquisme. Jo el vaig viure vint-i-cinc anys i sé que el règim del 78 és el més gran que ha passat a Espanya al segle XX. Ens ha donat una constitució que potser no és una meravella, però és una constitució democràtica.

Vaig viure vint-i-cinc anys de franquisme i sé que el règim del 78 és el més gran que ha passat a Espanya al segle XX

Amb el seu llibre observo que les mentides interessades no són cosa del present.

N’hi ha hagut sempre. En la mateixa Disputa de Barcelona, estic convençut que l’acta oficial escrita per Ramon de Penyafort , no reflecteix la realitat, és una bola. El rei la signa perquè se sent pressionat. 

La intolerància envers els altres, un altre tret que no ha canviat.

Sí, les coses han canviat poc des del segle XIII, respecte de la intolerància. La intolerància és una realitat vigent, i està creixent. Només cal veure aquest partit que teniu a Catalunya, Aliança Catalana, fornit de gent que ve de la CUP, que ja és ben curiós. No és un fenomen català, estem anant cap a un món intolerant, que rebutja tot el que no és «nostre».

No és un fenomen català, estem anant cap a un món intolerant, que rebutja tot el que no és «nostre»

Els jueus, sempre perseguits, semblen haver-se convertit en perseguidors, si més no a Gaza.

Jo distingiria els jueus de l’estat d’Israel. I l’estat d’Israel és avui intolerant.

Li agradaria al jueu Nahmànides el que fa l’estat d’Israel?

Estic del tot segur que no li agradaria, perquè ell predicava tolerància i respecte als altres. Cosa que no fa Netanyahu.

Subscriu-te per seguir llegint