La música va esclatar puntualment ahir a primera hora de la tarda al Canet Rock. Davant un públic divers, amb predomini de la gent jove, Pablo & The Appleheads va trencar el gel per donar pas a les actuacions de Bikimel, Cris Juanico i Projecte Mut, entre d'altres.

L'afluència d'assistents va anar a l'alça a mesura que entrava la nit. Entre els assistents, les ganes de veure La Banda Impossible eren una constant, però també eren molts els que estaven predisposats a veure sortir el sol amb l'actuació final de Txarango. L'organització confiava exhaurir els 20.000 tiquets previstos.

Samarretes de tirants, barrets i ulleres de sol van ser l'equipament dels centenars d'assistents. A la tarda, petits grups es van anar situant sota les poques ombres que hi havia al recinte, mentre la resta del públic va desafiar la calor i va ocupar les primeres fileres per cantar, saltar i ballar al compàs de la música. De mica en mica, el volum de gent es va anar multiplicant amb milers de persones.

Bona part dels assistents van explicar que l'any passat ja van ser en aquest mateix espai, i que l'experiència els va entusiasmar fins al punt que aquesta vegada no van dubtar a repetir. D'altres van assegurar que s'han convertit en fans del Canet Rock perquè els seus pares ja ho van ser fa 40 anys.

En Joan, d'Arenys de Munt, va considerar que la reivindicació nacional és una qüestió que es manté viva dins el festival després de 40 anys, però va matisar que "la gent d'aleshores tenia molta més necessitat d'anar passat de rosca i trencar amb tot", mentre que "ara la gent té més ganes de passar-ho bé de manera cultural i no de trencar socialment".

Pel que fa a les preferències musicals, molts dels assistents destacaven les ganes de veure l'actuació final de Txarango, alhora que reconeixien que veure La Banda Impossible és un "repte".