«Que si hi ha risc en el nou disc? Molt: hem fet el que ens agrada i cada cançó vol tocar el cor»

«Bona nit malparits!». Encara és un crit de guerra?

(Gerard Quintana) La gent l'espera i encara expressa l'esperit de la banda.

(Cuco Lisicic) La gent se l'ha fet seu aquest crit i et diuen: ei, sóc un malparit de Sopa!

(Josep Bosch) Ells mateixos utilitzen el motiu al Facebook: què passa, malparit. Se l'han fet seu.

Sopa de Cabra és una banda de pop-rock que ha envellit molt bé...

(Josep interromp) No, no ha envellit. Musicalment no hem envellit gens i físicament tampoc [rialles]

La crisi social ha tornat, com als orígens de Sopa en una casa ocupada al Barri Vell de Girona...

(Gerard) Això que estem vivint és més que una crisi, és un canvi de repartiment del món, perquè cada vegada hi ha més milionaris i més gent en la pobresa. Això fa que la gent s'associï com ja passava als anys vuitanta quan la gent ens havíem d'associar i fer pinya per tirar endavant, i d'aquí sortien coses creatives.

El 18 de juliol a Sant Feliu de Guíxols arrenca la gira «3, 2, 1...».

(Cuco) Aquesta serà una gira molt i molt especial. Hem fet una gran producció amb una posada en escena espectacular que necessita molt públic per ser rendible i per això fem només tres concerts.

Hi haurà a la gira clàssics com L'Empordà, Sexo i Camins barrejats amb algunes cançons inèdites del nou disc?

(Cuco) Aquesta és la idea. Una revisió de la nostra discografia i temes inèdits que seran una sorpresa per a tothom, també per a nosaltres perquè no els hem tocat mai en directe.

Com són els temes nous? Són desafiants com la «simpatia pel diable» dels Stones? Són divertits? Són tristos...?

(Cuco) Hi ha una mica de tot. Sopa de Cabra ha sigut sempre així, una mica eclèctica.

(Gerard) Jo crec que no serà un disc conformista. Les cançons de Sopa tenen sempre un component de superació i animen a anar més enllà. No hem perdut aquest esperit. Serem els Sopa però en un món que ja no té utopies dins en sistema. Ara les poques utopies que hi ha són totes fora del sistema.

Ja està gravat aquest disc?

(Josep) Està gravada la part del bateria i del baixista.

(Gerard Quintana) Jo no he cantat res, encara.

(Josep) Estem gravant a l'estudi Music Lan d'Avinyonet de Puigventós, que és on fa 15 anys vam gravar l'últim disc, Plou i fa sol, i ja hi havíem gravat l'anterior, Nou. Ara estem en la fase de gravació de les guitarres i després vindrà la veu.

Quantes cançons tindrà?

(Gerard) Estem treballant amb onze o dotze cançons, però potser al final en tindrà deu. Ho decidirem quan les tinguem totes gravades.

I el títol?

Tampoc el tenim, encara.

La data de llançament serà al novembre?

(Gerard) Sí, la idea és que sigui a principis de novembre, coincidint amb les Fires de Girona. Però els concerts de presentació no començaran fins al 2016. Els tres propers concerts a Sant Feliu, Mataró i Cambrils són els únics d'aquest any.

Qui ha creat la música i qui ha creat la lletra del nou disc?

(Gerard) Abans en Josep Thió portava les cançons gravades en cintes de cassette i ara les porta en un programa d'ordinador. Entre tots vivim el procés de construir-les.

En Thió hi posa la música?

(Gerard) Ell té força protagonisme en el procés compositiu i jo m'estic encarregant de les lletres.

Les lletres totes seran de Gerard Quintana?

(Gerard) Sí. Està passant una mica com a l'etapa final de Sopa de Cabra de fa 15 anys.

Quina font d'inspiració té a l'hora d'escriure les lletres?

(Gerard) La preocupació sempre és ser universal. Estem en una època que es canta molt a la quotidianitat, al petit món i a les coses concretes del present. Però a mi sempre m'ha preocupat molt que una cançó serveixi d'aquí a cinquanta anys. Universalitzar-la força. En aquest sentit, em preocupen els grans temes. Shakespeare el pots anar a veure una vegada i una altra perquè t'està parlant de la condició humana, dels grans temes com l'amor i la mort, el sentit del pas del temps... Tinc grans referents en els clàssics de la cançó com Leonard Cohen, Tom Waitts, el mateix Dylan, els inicis de Paul Simon, Neil Youg, Jacques Brel, Georges Brassens... referents que tenen una gran força literària. Jo em llebo amb Nina Simone cantant Mr. Bojangles i això dóna sentit a la vida.

Mai no és massa tard per tornar a començar?

(Gerard) És que no s'acaba mai.

(Cuco) Hi ha esperit de lluita i tocar és el que sabem fer.

(Josep) I també porta feina, fer això. Cal pencar fort.

(Gerard) Una vegada l'expresident Pujol va preguntar al músics d'un acte 'i vosaltres, nois, de què treballeu?' Nosaltres tenim clar quin és el nostre ofici però en aquest país encara molt sovint és difícil considerar la cultura.

Els assajos, la pencada, la fan a la masia de Josep Thió a Montfullà, on assajaven en la primera època de la banda. Aflora l'adrenalina dels orígens, la creativitat desbordant?

(Cuco) Això no ho hem perdut mai. Fa trenta anys que toquem.

Hi ha risc en aquest disc?

(Cuco) Que si hi ha risc? Molt!

Molts pintors pinten sempre el mateix quadre perquè saben que agradarà. Han treballat pensant en el mercat?

(Cuco) Hem fet el que ens agrada a nosaltres, si no, no ho podríem fer.

(Gerard) Hi ha risc, però la gent ens reconeixerà. Se sabrà que és Sopa el que sona. Emocionar-nos amb el que fem és una prioritat perquè així la gent podrà sentir el mateix que nosaltres. Cada cançó vol tocar el cor de la gent.

Amb els gloriosos i multitudinaris concerts del 2011 de celebració dels 25 anys, Sopa de Cabra va tocar per fi diners. Ara inverteixen en la pròpia empresa. Això és lloable, no? És un risc empresarial, també?

(Gerard) Això és un símptoma d'il·lusió, a més. Qualsevol muntatge escènic ambiciós com aquest que portarem duplica el preu que hem posat a les entrades. Volem ser accessibles a la gent. Som antiempresaris en aquest sentit. Invertim per recollir il·lusió, uns fruits immediats en forma d'il·lusió.