La reina Isabel II s'ha convertit avui en la sobirana britànica que més temps ha portat la corona, després de la seva rebesàvia Victòria, qui va regnar 63 anys, set mesos i dos dies. Als 89 anys, la sobirana gaudeix d'una gran popularitat, dins i fora de les fronteres britàniques, i la seva imatge és sinònim d'estoïcisme i compromís amb el servei públic. Com a reina britànica, Isabel II ha construït un regnat marcat per la seva negativa a opinar de res, molt menys de política, un silenci que li ha permès consolidar una monarquia que no ha estat exempta de desafiaments ni de crítiques.

Els 63 anys i set mesos del regnat d'Isabel II estan associats amb el seu estil de regnar: una barreja de tradició, discreció i, sobretot, capacitat per adaptar-se als canvis. «És molt difícil distingir a la institució de la persona. Crec que la reina Isabel II ha estat un fenomen i crec que ara ens n'estem adonant», va dir el professor Philip Murphy, director de l'Institut d'Estudis de la Commonwealth, de la Universitat de Londres. Segons Murphy, Isabel II ha estat una monarca tradicionalista que ha fet un «treball extraordinari» al «suprimir els seus propis punts de vista i ser una figura que està per sobre de la política».

Per a molts experts, Isabel II és símbol d'unitat nacional i compromís, ja que va prometre de jove que es lliuraria al servei del país fins a la seva mort, descartant per complet l'abdicació. Encara que de moment les enquestes indiquen que els britànics no volen un canvi constitucional en favor d'una república, el futur de la monarquia britànica sota el regnat de l'actual hereu al tron, el príncep Carles, és incert.