La relació entre Pablo Picasso i Salvador Dalí va estar marcada per l'amistat i una admiració mútua, malgrat l'abisme polític entre tots dos, com revela l'epistolari Picasso y yo, reunit pel periodista Víctor Fernández.

"Va ser una relació amistosa i d'admiració mútua, però, com la política ha pesat tant en tot això, s'ha desvirtuat molt. Evidentment, hi havia un abisme polític entre tots dos, encara que l'art ho superava tot", va afirmar ahir Fernández, que va presentar el llibre al Museu Picasso de Màlaga.

Precedides per una introducció, en aquest llibre hi ha les cartes que Dalí va escriure a Picasso i l'única que el malagueny va dirigir a l'empordanès, a més dels textos literaris d'aquest referits a l'autor del ?Guernica.

"Dalí va mostrar sempre una gran curiositat per saber coses de Picasso, però a l'altre costat passava el mateix: Picasso volia saber el que feia Dalí", remarca Fernández.

En aquest sentit apunta que "per ser franquista, Dalí era un franquista molt peculiar", perquè, si la veritat és que es va reunir amb Franco, també "va il·lustrar els poemes de Mao Tse-Tung o va ajudar econòmicament el president català a l'exili, Josep Tarradellas".

No obstant això, Picasso es va convertir "en el símbol de l'exili" amb la seva militància al Partit Comunista francès i, en acabar la Guerra Civil, va firmar la gran denúncia dels horrors del conflicte, el Guernica.

"De vegades s'oblida, perquè no es pot comparar amb la magnitud de Picasso, però Dalí també va fer una sèrie de quadres sobre aquests horrors, com Premonició de la Guerra CivilL'enigma sense fi", ha apuntat l'editor del llibre.

Com a mostra d'aquesta admiració, Picasso no tenia objeccions a assegurar que, de tots els artistes d'aquesta generació, era Dalí el que més li interessava.

En la primera trobada entre tots dos, propiciada el 1926 per mediació de García Lorca, Dalí va voler impressionar des del primer moment Picasso amb una frase que ha quedat per a la posteritat.

"He vingut a veure'l a vostè abans de visitar el Louvre", va etzibar l'artista català al malagueny, i aquest no es va acovardir i li va replicar: "Ha fet vostè molt bé".

A Picasso el van entusiasmar les obres que Dalí portava amb ell, tant que li va oferir una visita ?guiada pel seu taller de París, i els quadres que l'empordanès hi va veure el van influir en les seves obres posteriors en tornar a Figueres.

"En els anys 50 i 60, feien tots dos coses que no tenia gaire a veure, però, si Picasso dialogava amb Velázquez i feia menines, Dalí també feia menines; i si Picasso feia obres taurines, Dalí també", va explicar Fernández.

Un cas particular és el de la sèrie de litografies La tauromàquia surrealista, perquè en una d'elles Dalí "calca una obra de Picasso, amb les figures i la seva disposició exactament igual". Víctor Fernández ha trobat un dibuix preparatori d'aquesta obra, que es reprodueix en el llibre, i a la cantonada del qual Dalí va escriure, "Visca Picasso", de forma que "no va ocultar el deute". La famosa frase de Dalí, "Picasso és un geni. Jo també. Picasso és comunista. Jo tampoc", va fer "molta gràcia" al malagueny, segons va confessar aleshores.