L'escriptora i dramaturga Ana Diosdado va morir ahir als 77 anys després de patir una aturada cardiorespiratòria durant la reunió de la junta directiva de la Societat General d'Autors en la qual estava participant, van informar fonts de la SGAE.

Ana Diosdado, nascuda el 21 de maig de 1938 a Buenos Aires, on estaven de gira els seus pares, va patir un desmai durant la junta directiva de la SGAE, on va ser atesa pel metge de l'entitat i on van acudir els dispositius d'emergència del SAMUR, que no van poder fer res per salvar la seva vida.

La dramaturga va ser la primera dona a presidir la SGAE, institució en la qual havia ingressat el 1979 com a consellera i la presidència de la qual va ocupar de maig de 2001, en substitució de Manuel Gutiérrez Aragón, fins a juliol de 2007.

Patia una leucèmia crònica des de feia anys, i entre les seves obres més simbòliques destaquen el seu primer títol Olvida los tambores, de 1970, premi Mayte de Teatre i Fòrum Teatral.

També en la gran pantalla va tenir una gran repercussió la seva sèrie Anillos de oro (1983), escrita per ella mateixa i que va protagonitzar al costat d'Imanol Arias, el 1983.

Va ser a més consellera de lectura del Centro Dramático Nacional i autora de Y de Cachemira chales (1976), Juan y Manuela (1976), La imagen del espejo (1976), Cuplé (1986), Camino de plata (1990), Trescientos veintiuno... trescientos veintidós (1991), La importancia de llamarse Wilde (1993), Igual que aquel príncipe (1994), Cristal de Bohemia (1996) i La última aventura (1999).

Diosdado va estar casada amb l'actor Carlos Larrañaga. La parella es va casar pel civil a Londres el 14 d'abril de 1979, en una cerimònia que van repetir a Espanya el 6 de novembre de 1987. El matrimoni es va separar el 1999.

Després de 50 anys dedicada a escriure, interpretar i dirigir tant teatre com televisió, el 2013 va rebre al costat de Lina Morgan el premi Actua de l'associació d'Artistes Intèrprets, Societat de Gestió (Aisge).

Entre les seves nombroses distincions destaquen dos Premis Fastenrath de l'Acadèmia Espanyola de la Llengua (1973 i 1976), així com els Premis de Teatre Hotel Meliá Parc de Valladolid a la millor autora en castellà (1989) i al millor autor o adaptador (1995), i la Medalla d'Or d'aquesta ciutat castellana.

El 2004 va guanyar el Premi Rojas al millor text d'autor espanyol viu i el Premi Talent atorgat per l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de la Televisió en la categoria de guió. A més, l'any 2013 va ser distingida amb el Premi Max d'Honor.