Els treballs arqueològics emmarcats dins el projecte de recuperació i adequació del castell de Cervià de Ter -Bé Cultural d'Interès Nacional- van finalitzar la primera setmana d'octubre, després de dues campanyes d'excavacions desenvolupades, la primera els mesos de novembre i desembre de 2014 i la segona des del mes de juny fins a principis d'octubre d'aquest 2015.
Dirigides per l'arqueòleg Lluís Palahí i portades a terme pel Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona (UdG), aquestes excavacions han posat al descobert la totalitat del recinte i part dels accessos del castell. En l'excavació, reivindicada durant anys per part dels veïns del municipi -especialment els de l'Associació Amics de Cervià Antic- també hi van participar estudiants de grau, màster i doctorat en arqueologia de la UdG.
Situat al nord del nucli urbà de Cervià de Ter i construït a principis del segle XI per Sunyer Llobet i la seva muller, Avierna, el castell medieval que va ser habitat fins a finals del segle XV, senyorejava les terres de l'entorn i controlava el vell camí nord-sud que comunicava França i Empúries amb Girona i les terres de l'interior.
Al llarg de la seva història el castell va patir diferents reformes, però és de la fase final de la qual se'n conserva una visió més completa: un nou recinte emmurallat per murs reforçats amb escarpa, que en alguns sectors, com el nord, folra i dobla les velles muralles fundacionals. Un edifici estructurat en tres terrasses diferents, amb accés per la banda sud, a través d'un llarg corriol que finalitza amb una rampa i culmina amb unes curtes escales, les quals donen accés a un vestíbul distribuïdor que permetia l'accés al nucli antic del castell, les velles sales i la torre de l'homenatge situades a la terrassa superior. A la terrassa intermèdia se situaven alguns dels espais principals, com la gran sala de recepció. Finalment, a llevant, se situava una darrera terrassa, formada essencialment per un espai obert i flanquejat per alguns petits espais de servei.
Pel que fa a les restes actuals, s'estenen per les vessants d'un petit promontori, a l'entorn de la torre d'homenatge, una poderosa edificació circular encimbellada a la part més elevada del turó. Del complex inicial es conserva la torre i algunes cambres situades al seu entorn, així com part de les muralles, de les quals cal destacar el tram nord, el més vulnerable, dotat d'espitlleres defensives.
Museïtzació de les restes
Aquesta segona etapa del projecte d'investigació, consolidació i posada en valor del castell de Cervià de Ter, amb càrrec a l'1% cultural de les obres d'ampliació del tercer carril de l'AP-7, va ser possible després que el passat mes de març l'Ajuntament de Cervià de Ter firmés un conveni de finançament amb l'empresa Abertis Autopistas, que va aportar 321.116 euros per a unes obres que tenien un pressupost total de 430.000 euros i que van comptar amb la col·laboració de la Diputació de Girona.
Al llarg dels pròxims mesos es realitzaran les tasques de consolidació i adequació del castell que permetran la seva futura museïtzació, unes obres que es van adjudicar a l'empresa Construccions Narcís Matas i estaran sota la direcció de l'arquitecte Gerard Oliver i Bofill.
