els veïns de dalt

Direcció: Cesc Gay. Companyia: Pere Arquillué, Àgata Roca, Nora Navas, Jordi Rico. D Festival Temporada Alta.

o hi predomina el silenci ni la contenció, però Els veïns de dalt porta el segell d'en Cesc Gay. En el seu debut teatral, el director d'A la ciutat agafa un tema que és molt proper, la parella, li canvia el registre -aquí, una comèdia- i deixa la càmera per pujar-lo dalt d'un escenari. I la veritat és que li surt la mar de bé.

L'Anna i en Juli són una parella no gaire ben avinguda. L'Anna vol quedar bé amb els veïns de dalt, que els van ajudar durant el trasllat, i els convida a un petit pica-pica amb l'excusa d'ensenyar-los el pis. A en Juli no li fa cap gràcia -"són uns pesats, sempre em saluden a l'ascensor", renega-, però vol aprofitar la visita per retreure'ls l'excés d'efusivitat de què els fan partícips cada nit.

I és que, com van comprovar els espectadors de Temporada Alta, la Laura i en Salva no són precisament una parella discreta.

A partir d'aquests elements i, sobretot, amb l'ajuda d'uns esplèndids Pere Arquillué i Àgata Roca, que aguanten tot el pes del muntatge, Gay s'endinsa una vegada més en el que defineix com una de les grans aventures d'aquest món, la vida en parella.

Entre dards enverinats i retrets que fan riure a cor què vols la platea -és un no parar, paraula-, va sortint tot: la confiança, les ganes de tornar a estar sol, la necessitat de sentir-se desitjat, l'ofec que suposa estar lligat a una persona que no et deixa ser com ets o el sexe, que és el protagonista d'alguns dels diàlegs més sucosos i aplaudits de l'obra, que després de quatre funcions a Girona avui repeteix a l'Espai Ter de Torroella.

Amb diàlegs àcids, esmolats i directes -excepte algun de traç gruixut, com les bromes amb la mànega d'en Salva, que és bomber-, la primera obra escrita i dirigida per Gay passa de la comèdia boja a la malenconia sense que la transició sigui brusca.

Res grinyola en aquest engranatge: vuitanta minuts que es posen l'espectador a la butxaca, que marxa cap a casa pensant que potser hi ha coses pitjors per sentir que els gemecs que arriben del pis de dalt.