El director de cinema i guionista italià Ettore Scola, realitzador de films com Una giornata particolare i La Famiglia, va morir dimarts a l'hospital Policlínic de Roma, als 84 anys, van informar mitjans locals. «El seu cor es va aturar per fatiga», van anunciar la seva esposa i les seves filles, citades pel Corriere della Sera.

El director va ser un dels realitzadors més destacats del cinema italià i el primer ministre, Matteo Renzi, va declarar que la seva mort «deixa un enorme buit en la cultura italiana».

Figura del cinema italià des de la dècada del 1960 i fins a la fi del segle XX, la crítica l'ha descrit com un mestre del relat grotesc i nostàlgic.

Scola, guanyador del premi al millor guió en el Festival de Cannes el 1980 per La terrazza, va treballar amb alguns dels més destacats representants del cinema del país transalpí, com Marcello Mastroianni, Vittorio Gassman, i Sophia Loren, va ser reconegut com un dels creadors de la moderna comèdia italiana.

Tan bon punt va saber-se la notícia de la seva mort, el món de la cultura i de l'art d'Itàlia es va bolcar en mostres d'afecte i condolences.

El ministre italià de Cultura, Dario Franceschini, va descriure Scola a Twitter com «un gran mestre, un home extraordinari, jove fins a l'últim dia de la seva vida».

«Vaig participar al film La famiglia i va ser una gran experiència professional i vital estar al costat d'un home de grandíssima intel·ligència i ironia», va subratllar el productor i actor Andrea Occhipinti. «Amb ell, perdem un gran home, un home curiós de tot el que passava, mai hipòcrita i sempre amb una ment oberta», va agregar.

Nascut a Trevico el 10 de maig de 1931, Scola va començar de ben jove a col·laborar amb la revista d'humor Marc'Aurelio, on va prendre contacte amb figures tan destacades com Federico Fellini, Furio Scarpelli i Steno.

En els anys 50, va començar a escriure escenificacions per a cintes com Un americà a Roma (1954), La gran guerra (1959) o Crim (1960).

Però sens dubte una de les dates assenyalades en la vida d'aquest geni inoblidable del cinema italià va ser el 1964, quan va fer el salt a la direcció amb el film Se permettete parliamo di donne, amb Vittorio Gassman.

Després d'aquesta, vindrien altres cintes com Il commissario Pepe (1969) o Dramma della gelosia - Tutti i particolari in cronaca (1970). Autor de nombroses pel·lícules com Il sorpassoLa cena, potser un dels títols més importants de la seva filmografia sigui C'eravamo tanto amati, de 1974, en el qual va explicar la història de tres amics, Vittorio Gassman, Nino Manfredi i Stefano Satta Flores, tots enamorats de Luciana (Stefania Sandrelli).

Només tres anys més tard, va regalar al món del cel·luloide una de les joies més importants del cinema italià i internacional: Una giornata particolare, pel·lícula protagonitzada per Sophia Loren i Marcello Mastroiani i el seu amor a l'ombra del feixisme, que es va convertir en un clàssic del setè art.

Una de les seves últimes pel·lícules va ser Che strano chiamarsi Federico!, un documental homenatge a Federico Fellini, que va realitzar el 2013 per commemorar el vintè aniversari de la mort del director de grans obres com Otto e mezzo (1963).