Amb els primers acords de Jumpin Jack Flash una infinitat de telèfons mòbils van il·luminar la Ciutat Esportiva de l'Havana: tots volien registrar per al record l'entrada triomfal de The Rolling Stones en un concert espectacular i únic amb el que van conquistar a Cuba l'última frontera del rock, la passada nit de divendres. "Sabem que anys enrere era difícil escoltar la nostra música a Cuba, però aquí estem tocant per vostès en la seva bonica terra. Penso que finalment els temps estan canvian", va apuntar Mick Jagger, en un clar espanyol, sobre els inicis de la Revolució, quan el rock estranger no era ben vist per l'oficialisme. Dues hores i mitja de les seves "Satàniques Majestats" en acció van servir perquè Cuba saldés aquest deute amb el rock; pagat amb escreix amb un concert gratuït i a l'aire lliure, que va congregar centenars de milers de persones, el primer a l'illa dels britànics.

Dues cançons van ser suficients perquè hagués de treure la seva jaqueta brillant un Mick Jagger acalorat i incombustible als seus 72 anys, que va recórrer innombrables vegades els 80 metres de llarg per 56 d'ample de l'escenari. "Aquí estem finalment. Estem segurs que serà una nit inoblidable", va prometre, de nou en espanyol, i va complir a jutjar pel lliurament d'un públic entre el qual hi havia gent de totes les edats i nacionalitats. A les primeres files el que predominava eren estrangers -britànics, alemanys, nord-americans, argentins o mexicans-, molts ja amb cabells blancs: fans acèrrims de la banda que els persegueixen allà on van i que, per descomptat, no es van voler perdre la cita històrica dels Stones a la Cuba del desglaç.

A la zona VIP, la top model Naomi Campbell o l'actor Richard Gere tampoc van faltar a l'espectacle a l'illa, que s'està convertint en un punt d'atracció per a celebrities.

Després d'escalfar l'ambient amb It 's only rock and roll, Angie, Paint it blackAll down the line, quan s'arribava a la primera hora de concert, es va fer el silenci per escoltar Keith Richards arrencar, amb una sola mà, els primers acords de Honky Town Woman. Els duels a la guitarra entre el "compadre" Richards i Ronnie Wood van posar el toc visceral a la música; mentre que Charlie Watts va marcar el ritme del directe. També es van escoltar altres grans èxits com Start me Up, Sympathy for the devilBrown Sugar.

Com a cirereta del pastís, els britànics van fer pujar a l'escenari la coral cubana Entrevoces per interpretar You Can't Always Get What You Want i, finalment, es van acomiadar amb una llarga versió del clàssic Satisfaction.