Una investigació internacional en la qual ha participat la UAB per treure compostos químics i microfòssils incrustats a la placa dental de neandertals ha revelat la presència de material no comestible, molt probablement vinculat a usos d'extramasticació de les dents. El treball s'ha dut a terme a les restes trobades a la Cueva del Sidrón (Astúries), de 49.000 anys d'antiguitat, i els científics apunten que podria tractar-se d'algun material usat per netejar-se les dents o bé per subjectar alguna cosa.

Les troballes constituirien la primera evidència física de restes de material no comestible trobades "a la boca" d'un neandertal, segons expliquen els investigadors en un article publicat a la revista Antiquity. Entre elles destaca una petita resta de fibra de fusta de conífera, (285 per 40 micrometres) trobada en un molar d'un dels individus adults. La resta no es presta a confusió amb altres parts comestibles de les coníferes, de manera que la seva ingestió no estaria relacionada amb la dieta.

Segons la UAB, la troballa d'aquest material, amb compostos químics extrets i el desgast i l'abrasió que presenten les peces estudiades, reforçaria la idea de l'ús de les dents per a activitats no relacionades amb l'alimentació. Això posa en relleu la necessitat de considerar una àmplia gamma de vies potencials no relacionades amb l'alimentació per les quals aquest tipus de material pot haver-se incrustat en el càlcul dental, la qual cosa és particularment significativa quan existeixen proves persistents de l'ús no alimentari de les dents, com és el cas dels neandertals.

Encara que no es pot afirmar si el material trobat es va utilitzar per a la higiene oral, va ser conseqüència de l'ús de la boca com una tercera mà, la seva presència confirma que pot trobar-se material no comestible a la placa dental.