«Se'ns reconeix pel "babero" i la medalla, però el que realment ens fa forts és l'amistat i els records al voltant d'una bona taula». Aquesta és la premissa amb la qual la Confraria dels Eixugamorros arriba enguany al seu trentè aniversari. Tot va començar la tardor de 1986, quan una colla de membres de l'Associació de veterans i amics de l'handbol (Aviagh) va decidir començar a organitzar sopars, per gaudir tant de la gastronomia com de les experiències viscudes per tots ells. Les vetllades van anar sumant nous membres -dels 40 inicials han arribat als 140 actuals-, el que va fer que comencessin a celebrar els Grans Capítols, reunions que inclouen el ritual d'investidura de nous membres.
El pròxim gran capítol de la confraria, el 23è de la seva història, tindrà lloc el dissabte 28 de maig, al restaurant El?Cabrit de Girona, actual seu dels Eixugamorros que, inicialment i fins al seu tancament, es trobaven al restaurant Els Caçadors de Palol de Revardit. En aquesta ocasió, els nous confrares que seran investits són Tomàs Nadal, Emili?Marco i Joan?Saubich -jugador en actiu amb contracte en vigor al FC Barcelona d'handbol.
Entre els actes per commemorar aquestes tres dècades s'ha preparat una exposició que testimoniarà gràficament el món de l'handbol de la demarcació, «des de la dècada dels 50 fins als 80 i pocs», tal com remarca Josep Maria Pinsach, el Gran?Mestre dels Eixugamorros des de la fundació.
El ritual de la investidura
Encara que en un principi, per aconseguir formar part de la confraria, era imprescindible ser soci de l'Aviagh, actualment entre els membres hi ha persones procedents de molts altres àmbits, però gairebé tots lligats a les associacions i clubs esportius de la demarcació. La investidura comença quan Josep Maria Casas, el cap de protocol, crida als membres que seran investits, explica unes pinzellades sobre la biografia de cadascun d'ells i finalment li imposa el tradicional?«babero» gravat amb l'escut de l'associació i una medalla.
«El més important de tot plegat és que dues vegades l'any ens retrobem amb la colla, encara que sempre en falten alguns», explica Casas. Una idea amb la qual coincideix Pinsach, qui assegura que la confraria «és la manera de retrobar-se». «Som gent que al llarg de molts anys hem jugat junts a l'handbol i gràcies a l'associació ens podem retrobar, el que seria molt difícil sense aquests dinars», afegeix.
