Tan bon punt va començar l'entrevista, l'italià Giorgio Fontana adverteix que poc pot dir sobre la Justícia, perquè és només un escriptor que explica històries. No obstant això, a "Muerte de un hombre feliz" torna a la Itàlia del 1981 de la mà d'un magistrat, en l'època més dura dels "anys de plom".

El jove autor llombard, nascut el 1981, explica que aquest magistrat, anomenat Giacomo Colnaghi, ja apareixia en una anterior obra seva, "Per legge superiore", encara no publicada a Espanya, i va pensar que "era tan interessant que necessitava una altra novel·la".

Per armar el relat, que en castellà publica Libros del Asteroide, va estudiar a consciència aquell període històric, i va començar a donar-li ales al personatge de Colnaghi, un fiscal que investiga l'assassinat d'un polític democratacristià a mans d'un grup terrorista d'esquerra, en el calorós estiu de Milà, en un ambient de violència implícita.

A la vegada, ho contraposa amb el seu pare, un partisà mort durant la II Guerra Mundial als 23 anys, en dos plans temporals que es van alternant al llarg de l'obra.

Reconeix Fontana que, al principi, el personatge del pare no existia, però quan portava vint pàgines va considerar que calia per apuntalar el text, on el lector descobrirà la peripècia d'un pare i el seu fill "a través de quaranta anys de la història d'Itàlia".

Els dos homes "s'entesten a treballar per millorar la societat en la qual viuen, i creuen en la justícia", sense oblidar els seus somnis.

"Són dos homes feliços d'una manera diferent i també dos caràcters diferents, ja que el progenitor és un ateu comunista, mentre que Giacomo és un cristià de l'ala esquerrana de la Democràcia Cristiana", precisa.

També el magistrat és algú que defensa amb interès que la llei cal aplicar-la "sempre de la millor manera possible, esforçant-se per provocar el menor nombre d'errors, perquè enviar a la presó un innocent és terrible".

Respecte al retrat que ofereix d'aquells anys vuitanta del segle passat, assenyala l'escriptor que d'allà va emergir una Itàlia sense terrorisme, "però, a la vegada, apareix un país completament diferent i molt pitjor", afegeix.

Segons el seu parer, acabat aquell període, "desapareix l'esperit de transformació social, l'esquerra italiana es dilueix i s'inicia el 'berlusconisme', donant pas a un país pobre d'ideals, políticament pitjor, que no creix", apunta l'autor, que ha rebut per aquest títol els premis Campiello i Arturo Loria.

Comparat amb un escriptor com Leonardo Sciascia, Fontana subratlla que un dels valors més importants en la vida és el de l'amistat i com a novel·lista li agrada molt explicar-la. "Què millor que tenir un amic", proclama.

També ha volgut un llibre "en què hi hagi moltes preguntes i amb prou feines respostes, almenys de forma precisa".

Giorgio Fontana, que ha visitat Barcelona coincidint amb una estada a Brussel·les on ha participat en una residència d'escriptors, afirma que la literatura "pot modificar l'interior dels lectors, però és excessiu considerar que pot canviar el món".

Respecte a nous projectes, avança que el mes de setembre publicarà al seu país una novel·la ambientada en l'actualitat, una història d'amor "desesperada", titulada "Un solo paraíso".