Els Països Catalans perden l'escriptor i pensador Manuel Costa-Pau

El president de la Genertalitat, Carles Puigdemont, que va ser alumne del professor Costa-Pau en els anys d'escolarització a El Collell, s'ha referit en declaracions al Diari de Girona al "cop dur" que significa la pèrdua d'un "referent intel·lectual" que va contribuir a "desvetllar la nostra consciència poètica i l'estima per la llengua". "Era el referent d'El Collell, tot un privilegi tenir-lo d'ensenyant i haver pogut continuar tractant-lo al llarg d'aquests anys".

El comiat de Costa-Pau tindrà lloc dimecres a les 18 hores a l'església de Gaüses.

Nascut a Garriguella el 1936, i després d'haver conegut de petit l'exili del 1939, Costa-Pau va publicar el seu primer llibre de poesia l'any 1955, "Món perdut", i poc a poc es va anar introduint en els cercles de la Barcelona cultural i clandestina.

En els anys de la dictadura, interessat en l'agitació política, va col·laborar amb la revista "La Jirafa", que dirigia Rafael Borràs, i va ser un assidu del seminari de teatre que dirigia Àngel Carmona.

Va treballar a la redacció de l'"Enciclopedia Universal Espasa-Calpe" i va ser director de les edicions catalanes d'Afaguara i director literari de Dima Ediciones. Era una firma habitual dels diaris "El Correo Catalán" i "Telexpress".

En aquells anys de màxim esplendor, sempre compromès amb la construcció d'un relat alternatiu al de l'oficialitat imposada, Costa-Pau va escriure un dels èxits editorials de l'època, "Turistes, sirenes i gent del país" (Ariel, 1967), llibre que parla del fenomen del turisme als Països Catalans i que coneixeria successives edicions i traduccions a diverses llengües.

Aquesta obra ha estat comparada a "Els altres catalans", de Francesc Candel, i "Nosaltres els valencians", de Joan Fuster.

En els anys de la derogació del franquisme, va ser un dels introductors del català a l'escola sota l'empara d'Òminum Cultural i el 1976 va ser nomenat pel Departament d'Ensenyament coordinador del cursos de llengua i història a Girona.

Costa-Pau va publicar, l'any 1984, un llibre de referència, "Els Països Catalans", obra col·lectiva i volum onzè de l'enciclopèdia "Ulisses: enciclopèdia de la recerca i la descoberta", que ell va dirigir per a l'editorial Planeta.

A partir de la dècada de 1980 va compaginar la literatura amb el periodisme i la feina d'editor i va presidir la junta promotora del tercer Congrés de Cultuta Catalana (1995 - 2003).

Un dels primers pensadors catalans a debatre sobre l'obra d'Antonio Gramsci, Manuel Costa-Pau va instal·lar-se a la dècada de 1960 al poble empordanès de Gaüses, des d'on va dur a terme una intensa activitat cultural i política consistent a treballar propostes de superació, primer del règim franquista i, després, del règim autonomista, ja que ell creia que Catalunya havia de recuperar la plena sobirania.

Va participar en la fundació de l'editorial Llibres de l'Índex i el 1995 va crear l'editorial Llibres del Segle, que va dirigir fins el 2010, quan es va lliurar per complet a l'escriptura de les memòries personals. Va publicar, entre moltíssims autors, obres de pensament de Lluís Maria Xirinacs, com el títol "La traïció dels líders".

Fruit de la seva etapa de maduresa són les novel·les "Janna" (2011, premi Liberpress 2012) i "Diana Palmer" (2015). Fins al darrer moment va treballar en l'obra "Àfrica", que completarà la trilogia amb els dos títols esmentats.

Casat amb Lluïsa Bea, és pare de cinc fills: Consol, Núria, Mireia, Marta i Roger, els quals han publicat un comunicat a les xarxes socials on evoquen el seu pare com «un lluitador de la cultura i ànima lliure".

En assaventar-se del decès, des del País Valencià, l'activista polític i professor universitari Josep Guia ha escrit: "Un lluitador de la cultura i de la nació catalana completa i completament lliure. Amb el meu record d'amic". Des de les Illes, l'escriptor Miquel López Crespí ha exclamat: "Els Països Catalans perden l'escriptor, pensador i destacat militant antifeixista Manuel Costa-Pau".