Els milions de seguidors de les aventures de Tintín tenen clar que el seu creador, el dibuixant belga Georges Remi (Hergé), va ser un gran artista del seu temps, malgrat haver-se dedicat a un "art menor" com el còmic. Però feia falta que un llibre com Hergé y el Arte donés lliçons sobre la matèria. El professor i crític d'art Pierre Sterckx, amic personal i assessor d'Hergé, és l'autor aquest acurat i crucial volum, que apareix ara en castellà a Espanya de la mà de Zephyrum Edicions. La seva arribada coincideix amb la monumental exposició dedicada a la faceta més artística i creativa de l'autor de Tintín al Grand Palais de París.

Hergé y el Arte és un llibre profusament il·lustrat amb fotos, esbossos i vinyetes de totes les etapes del dibuixant belga, Sterckx fa un repàs pels clarobscurs de la seva biografia, l'evolució de la seva obra i dels seus personatges, i també incideix, per primera vegada, en la seva passió per l'art, en les influències de grans artistes i en la seva fugaç incursió com a pintor d'art modern. "Que les aventures de Tintín constitueixen una obra d'art i que Hergé va ser un gran artista és una cosa que no ofereix cap mena de dubte per a la majoria", escriu Sterckx en la introducció del volum. També detalla els motius que situen Georges Remi a l'Olimp artístic, com que la seva producció ha motivat centenars d'obres de sociòlegs, filòsofs o assagistes.

Sterckx va morir l'any passat poc abans de la publicació de l'edició francesa del llibre. Així aquesta obra es converteix en una mena de testament artístic. Dissecciona els dibuixos, traços, enquadraments i perspectives del dibuixant belga, màxim exponent de la línia clara del còmic, i els associa a pintors i artistes de primer ordre. D'aquesta manera, vincula els seus primers àlbums en blanc i negre a il·lustradors com Doré, Steinlen o Masereel, i els inscriu també en el conjunt de l'estètica monocromàtica del seu temps, d'acord amb el cinema de Chaplin, Eisenstein, Lang o Welles, o amb les fotografies d'André Kertész, Bill Brandt o Walker Evans.

A partir de 1942, pressionat pel seu editor, Hergé incorpora el color als seus àlbums. Comença de forma prudent, "com un pintor clàssic", a L'estrella misteriosa, però després, ajudat pel seu amic Edgar P. Jacobs, arriba a "orquestrar el color en autèntiques simfonies". A Hergé, com la majoria dels autors del còmic, també li agradava la pintura i, en aquest sentit, Sterckx revela que els principals artistes que el belga admirava van ser, cronològicament, Hans Holbein el Jove, Ingress i Joan Miró. Hergé també col·leccionava obres de Jean Dewasne, Roy Lichtenstein, Serge Poliakoff, Andy Warhol, Lucio Fontana o Frank Stella, entre d'altres.

De Holbein, Hergé hauria heretat "la freda honestedat de l'art del dibuix", d'Ingress "el nervi i la ràbia" dels seus esbossos, i de Miró, "la mirada perplexa" que introdueix en algunes de les seves vinyetes a pàgina sencera, que interrompen la narració i en les quals "la imatge lineal es converteix en una imatge reticular". Hergé admirava especialment Miró i va tenir penjada Interior holandès (1928), durant anys a la paret del seu despatx. De forma recíproca, la Fundació Miró va organitzar el 1984 l'exposició Tintín a Barcelona. Homenatge a Hergé, en què diversos artistes i il·lustradors plasmaven la seva particular visió del famós reporter.

Pierre Sterckx aborda breument la fase en la qual un Hergé ja consagrat en el còmic, a principi dels anys 60, va decidir iniciar una carrera com a pintor en dubtar de la rellevància del seu "art menor", per a la qual cosa va contractar com a professor el reconegut pintor abstracte belga Louis Van Lint. D'aquesta etapa, desconeguda fins ara, van sorgir "una trentena de quadres, tots de bona factura, però que no aporten res nou a la pintura contemporània", per la qual cosa "amb gran lucidesa, va decidir renunciar", conclou, sense concessions, el seu amic i conseller artístic Sterckx.