Unes pintures murals úniques de temes pedagògics que van de la geografia a la geometria i inclouen fins i tot un planetari, elaborades el 1842, han estat descobertes al claustre de l'institut més antic d'Espanya, el Ramon Muntaner de Figueres, on l'artista Salvador Dalí va cursar estudis.

El director del centre, Francesc Canet, juntament amb el coordinador, Joan Manuel Soldevilla, va presentar ahir la troballa en presència de la responsable del Centre de Restauració de Béns Immobles de Catalunya (CRBMC), Angels Solé, que va constatar que es tracta del primer d'aquest tipus que apareix a Catalunya, sense descartar també a l´Estat ­espanyol.

El descobriment es remunta a les reformes al claustre, que pertanyia a un antic convent, per preparar-lo per a l'hivern i a l'aparició a les parets d'uns murals de contingut pedagògic que estaven documentats, però que es donaven per desapareguts.

Segons va explicar Joan Manuel Soldevilla, el centre es va posar en contacte amb el CRBMC, que va certificar la troballa d'una col·lecció «impressionant» que es remunta a només tres anys després de la fundació de l'institut, que va celebrar el 175è aniversari el 2014.

Soldevilla va indicar que es tracta d'un projecte «que identifica una voluntat pedagògica molt clara», de la qual responsabilitza el fundador del Ramon Muntaner, Julián González de Soto.

Es tractava, en paraules del coordinador, de comptar amb «un suport visual del que s'explicava a les classes i hi havia panells de zoologia, botànica, geometria, anatomia, geografia o història».

Ara, el CRBMC haurà de pressupostar el cost de la restauració, després de realitzar més de vint tastos que són els que mostren ara retalls d'aquelles pintures, i, de la mà d'institucions públiques, es buscarà el suport econòmic per dur-la a terme.

Àngels Solé, com Soldevilla, van destacar el valor històric i pedagògic de la troballa, que van qualificar de «tresor» amb una qualitat artística en la qual s'aprecia «una bona mà» de l'autor.

Solé va detallar que les pintures es van realitzar a la tèmpera sobre una capa de morter del calç amb pigments aglutinats amb cua que, en aquella època, era orgànica.

L'obra està confeccionada amb un sol color i ocupa una superfície de 850 metres quadrats, encara que segurament estigui afectada per la humitat des del terra fins a una altura d'1,90 metres.

La directora del CRBMC va reiterar que es tracta del que va qualificar com un «unicum», ja que no existeix constància d'una cosa així a Catalunya i desconeixen altres exemples a Espanya, «per a la qual cosa caldria fer un estudi històric», va dir.