El passat 12 de novembre se celebrà a la UB i a l´Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona un Simposi dedicat al catedràtic i erudit, G. Diaz-Plaja, «un modest professor de l´ensenyament secundari», com s´autodefinia. També, impulsor del diàleg cultural Madrid-Barcelona, escriptor bilingüe, periodista, conferenciant, estudiós pioner del modernisme i avantguardes catalans, etc. Hi vaig participar per precedir-me a la càtedra de Llengua Espanyola de l´institut J. Balmes. Ell nascut a Manresa, jo com a gironí, vull citar els seus lligams gironins:

1. El Heraldo de Gerona als 15 anys li publicà el seu primer text literari signat G. Diaz Zaid.

2.Antecedents familiars: «De les contrades maternes -Olot, Figueres, la Bisbal- pervenien les cançons que jo sentia d´infant, les nits terribles -pluja i fred- del llarg hivern de Girona. L´avi del Nord, amb el seu tarannà resolt d´hereu de l´Empordà; missenyora àvia, que havia après de pintar a l´estudi que Marian Vayreda tenia a la ciutat d´Olot».

3.Hi visqué l´adolescència: «Però el meu cobrament humà -l´adolescència- va tenir lloc a Girona: Arribàrem a la Ciutat de la Pedra, a negra nit, que jo tenia deu anys. Plovia en la tenebra, damunt els carrerons estrets, en un silenci gelat [...] L´endemà era dissabte [...] Jo he après, a Girona la més enèrgica de les parles de Catalunya, la de més arrel i la de més suc [...] L´infant que jo era s´embadalia davant de la triple delícia que l´ull, l´oïda i l´olfacte abastava corrent pel mercat. Entre els deu i els disset anys vàrem viure a la Ciutat de Pedra [...] Se m´obren els ulls damunt de la ciutat vetusta. Cada matí -quin fred feia!- travessava el pont de Pedra camí del col·legi, de l´institut, cap a l´acròpolis de Girona, tan noble des les Ballesteries Velles a Sant Pere de Galligans. [...] Sí jo estic content d´haver dreçat els anys adolescents en una ciutat estàtica i adormida. Estimo, en aquesta ciutat, tota la història aturada, perpetuada, saborosa vivent [...]»

4. Li sorgí la vocació docent a l´institut: «Professava aleshores la càtedra d´Història de l´Institut un mestre admirable que es deia R. Ballester i Castell. Per a mi fou un home enlluernador. [...] Aquella aula de l´Institut provincial esdevenia, de sobte, una pantalla de llanterna màgica gràcies al verb fulgurant i tranquil alhora del professor. Que Déu li pagui l´exemple i el dolç verí de la vocació desvetllada».

5. Tingué al Balmes com a alumne J. M. Terricabras i com a companys de claustre J. Carreras Artau (Girona) E. Valentí Fiol (Pals); a la càtedra li precediren empordanesos: Coll i Vehi (Torrent d´E.), F. X. Garriga (Cadaqués) i li succeïren els figuerencs R. Navarro i C. Bastons.

6. Inaugurà el X Curs de Cultura Romànica de Puigcerdà (VII-74).

En resum, fou un gran intel·lectual bilingüe, com M. Batllori, J. Ferrater Mora, P. Gimferrer, E. D´Ors, Carme Riera, M. de Riquer o els gironins J. Pla, J. Vicens Vives, etc.