La pel·lícula Final Portrait, amb Geoffrey Rush en el paper d'un Alberto Giacometti senil i brillant, va aportar ahir veterania a una Berlinale que va reflectir la vocació del festival de brindar la pantalla a cinema social. Rush, homenatjat pel festival berlinès amb una Càmera d'Or al conjunt de la seva carrera, va fer una exhibició de mestratge, com a puntal d'un film fet a la seva mida i inclòs en la secció oficial, encara que fora de concurs. «Va preparar durant dos anys el seu personatge. El resultat en una combinació entre el treball previ i un deixar-se portar, amb fortes dosis d'humor, una cosa que Geoffrey comparteix amb Giacometti», va explicar el nord-americà Stanley Tucci, director de la pel·lícula, en la presentació als mitjans que segueixen el festival.
El realitzador espanyol Eduardo Casanova va estrenar ahir a la Berlinale la seva òpera prima Pieles, una aposta arriscada amb l'objectiu ambiciós que la gent s'accepti una mica més a si mateixa i als altres, en «una societat en la que és una mica difícil ser lliure amb un discurs personal». La pel·lícula, projectada a la secció Panorama, segona en importància del festival, és la història de persones físicament diferents, obligades a amagar-se, recloure o unir-se entre elles davant la dificultat d'enfrontar-se a una societat que exclou i maltracta al qual se surt del que és considerat normal.
