La Universitat de Girona (UdG) ha més que duplicat, i en alguns casos fins i tot ha triplicat, les seves magnituds físiques en els 25 anys transcorreguts des de la seva creació oficial, aquell 12 de desembre de 1991, quan el Parlament de Catalunya la va aprovar per llei.

És la cara optimista d'unes xifres que impressionen, ja que dels 7.000 estudiants que la UdG tenia el 1992 s'ha passat als 14.000 del 2016. L'expansió dels campus ha fet multiplicar (en aquest cas x4) la superfície construïda. Dels 40.000 m2 del 1992 s'ha saltat als 161.496 m2 dels tres campus actuals. I ara hi ha 8 centres adscrits, quan el 1992 no n'hi havia cap.

L'increment pressupostari també esborrona: dels 5'6 milions d'euros del 1992 s'ha passat als 89'3 milions d'euros del 2016, així com l'increment de professorat, que ha saltat dels 441 professors del curs 1992/93 fins als 1.222 membres del personal docent i investigador actuals. Un salt endavant que també reflecteix la docència: de les 23 titulacions del 1992 s'ha arribat a les 45 titulacions de grau. A més, hi ha 12 dobles titulacions de grau i una doble titulació internacional de grau. Avui surten més de 2.000 estudiants titulats de grau cada any, pels 528 del curs 1992/93.

Unes dades que conviden a l'optimisme però que xoquen frontalment amb les aportades pel rector, Sergi Bonet, segons el qual la «precarització i inestabilitat contractual» del PDI (professorat docent investigador) i del PAS (personal d'administració i serveis) «s'ha incrementat notablement any rere any».

Si les dades aportades per la UdG són la cara, les aportades per Bonet són la creu d'aquest 25è aniversari.

En l'acte institucional dels 25 anys de la UdG, el passat 28 de desembre a l'Aula Magna, el rector va citar l'informe 2017 de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, referent al conjunt de Catalunya, segons el qual, només en tres anys (del 2013 al 2015) el nombre de professors estables ha disminuït en 257, i el nombre de catedràtics d'universitat, en 126 (dels 1.512 de l'any 2013 als 1.386 de l'any 2015). En el mateix període, el nombre de titulars d'universitat ha disminuït en 131 professors, i els professorat lector ha passat de 539 a 324 membres a les universitats catalanes.

Deixa glaçat la situació de la Facultat de Medecina de la UdG que, malgrat el seu prestigi internacional, està «molt infradotada», segons Bonet, «amb tan sols 7 professors permaments i més de 500 professors associats, dels quals, més de la meitat hi participen de forma no onerosa; absolutament altruïsta». Bonet va convertir el seu discurs en un dur al·legat contra la falta de finançament aprofitant la presència a l'acte del Conseller d'Empresa i Coneixement de la Generalitat, Jordi Baiget.

El rector va assegurar que si Catalunya dediqués al finançament de les universitats la mitjana dels països de la OCDE (un 1,22% del PIB enlloc del 0,8% actual), la UdG, enlloc de disposar de 86,6 milions, disposaria d'un finançament de 106,6 milions.

Això significaria, segons el rector, que la part dels estudis que paguen les famílies i els estudiants passaria a ser d'un 14%, enlloc del 27% actual. I els estudiants passarien a contribuir al finançament de la UdG amb 11,8 milions, enlloc dels 23,2 actuals.

Segons Bonet, si la UdG disposés del finançament corresponent a l'1,22% del PIB, rebria 30 milions adicionals i es podrien dedicar, per exemple, més de 4 milions a la contractació de noves places de PAS i 1,5 milions a la promoció i carrera professional del PAS existent.També es podria promocionar 70 titulars d'universitat a catedràtic d'universitat, promocionar 30 professors agregats a catedràtics contractats, crear 90 noves places de professorat lector, crear 125 places de professor agregat o de professor titular d'universitat, i crear 80 places d'investigació postdoctoral, segons la proposta del rector de la UdG.