l 8 de febrer de 1989 Diari de Girona publicava a la secció de Cartes al director un escrit signat per Miguel Ramos Tornajido, de Barcelona, titulat Conta el entierro de Dalí. Deia: «Sr. Director: En favor de la dignidad humana y del romanticismo, lanzo públicamente una campaña contra la decisión del alcalde de Figueres [aleshores Marià Lorca] de enterrar a Dalí lejos de Gala, sin prueba testimonial alguna. Todas la adhesiones y telegramas pueden remitirse a mi nombre, Apartado de Correos 14.001 de Barcelona (0808)». La carta, publicada en castellà, va aparèixer en altres capçaleres, com La Vanguardia, i aixó va proporcionar certa notorietat a l'autor, un periodista nascut a Saragossa l'any 1958 i format a Barcelona, que havia treballat en mitjans com Radio Juventud, Diario de Barcelona, Cambio 16 (va ser-ne corresponsal a París) i la mateixa La Vanguardia (Londres).
Vint-i-cinc anys després, l'any 2014, Ramos Tornajido publicava la novel·la Dalí corpore bis sepulto (Dalí, dues vegades enterrat) que, com ell mateix explicava a aquest diari, «tracta precisament de com alguns ciutadans que es van sumar al meu manifest neoromàntic ens vam reunir al Cafè Zuric de Barcelona per robar a la notaria de Carlos Ruiz-Rivas l'últim testament del pintor. Vam fracassar. Després vam voler segrestar l'alcalde Lorca perquè es desdigués públicament. També vam fracassar. L'última opció era treure el cadàver de Dalí de Figueres i enterrar-lo juntament amb la seva musa Gala a Púbol». Aquesta és la trama de la novel·la, «basada en fets reals» i en la qual alguns dels noms dels protagonistes estan canviats per evitar-los problemes. Un paleta, un treballador del zoològic, una guia turística, un periodista... són alguns dels personatges que s'involucren en l'operació. A vegades, apuntava Ramos Tornadijo, «realitat i ficció es dissolen com si d'un quadre de Dalí es tractés». El rebombori generat per l'exhumació del pintor a Figueres, podria ben ser una segona entrega de la novel·la.
