«Després de vint anys conservem intactes l´esperit i les ganes de fer música»

Vint anys del primer concert. Veu lluny aquells inicis?

Segons com ho miris sembla que fou ahir o que ha passat molt temps. L´esperit, però, el conservem intacte i les ganes de fer música, però amb una perspectiva molt diferent, amb un coneixement més de la realitat, de la vida del quartetista.... Moltes coses han canviat però l´essència continua igual.

Què els motivà a crear el quartet fa dues dècades?

Per una doble motivació: dedicar-nos professionalment al repertori de quartet, que té molta qualitat, i preferir tocar en petits conjunts. Era com fer la nostra pròpia orquestra de butxaca.

Aleshores no hi havia quartets al país.

No hi havia tradició, ni a Catalunya, Espanya ni la Península en general. Nosaltres hem obert el camí. Ara n´hi ha un parell més.

El fet que vostè i un altre dels intèrprets (Abel) siguin germans beneficia la formació?

És més pràctic posar-nos d´acord amb els objectius.

El vincle entre els quatre, dalt d´escena, es percep molt estret.

Sí, evidentment. Convivim en una estructura familiar musical.

Què recorda dels primers anys.

Alguns moments durs, d´incertesa, de falta de recursos econòmics per estudiar tots quatre al mateix lloc però sempre ens en vam sortir. Vam tenir la sort de tenir un parell d´anys un mecenes particular, vam tenir beques... La clau de l´èxit va ser guanyar el concurs internacional de Londres el 2001. Ens va obrir les portes a una carrera internacional, bàsica per poder viure d´això. A partir d´aleshores vam començar a fer gires per Anglaterra, Alemanya i la cosa es va anar fent gran, com una allau.

Com és el seu dia a dia?

Sortosament, cada vegada, amb menys hores de dedicació podem aconseguir els millors resultats. És agafar experiència. Durant els primers anys va ser molt dur, cada dia assajant. Ara ja podem espaiar-los més, trobar-nos quatre o cinc dies abans dels concerts. Un dia de quartet vol dir quatre hores d´assaig i un parell més de preparació individual.

No es generen rivalitats?

És una dinàmica apresa amb els anys. En no haver-hi un director, fem una rotació en el lideratge de l´assaig per temps. Cada persona posa les seves prioritats interpretatives i els altres escolten. Entre tots es fa un punt de convergència. Gravar-se també ajuda molt perquè permet establir els graus de les idees perquè aquestes, en abstracte, a vegades són exagerades. Ja tenim una metòdica.

En aquest any de celebració no podia faltar actuar a Vilabertran. Un festival especial?

És dels marcs que hem visitat més sovint, és un bon lloc, té una bona filosofia i un bon públic.

Hi arriben amb un plat deliciós: la integral dels quartets de corda de Beethoven.

És un projecte que a la majoria dels quartets professionals els agrada de fer en algun moment de la seva trajectòria. És com un repte esportiu, com els catorze 8.000 per a un alpinista. És la integral més dura i complexa, exigeix un nivell tècnic molt alt, molta experiència, però són peces precioses i fa il·lusió fer-les. Beethoven era el compositor rei tant en la forma dels quartets de corda com amb les sonates de piano sol. El compositor que més recursos va aconseguir treure d´un quartet de corda.

Els ha exigit més assajos?

Aquest estiu hem fet un intensiu. Tot i que tots aquests quartets els hem tocat per separat en aquests vint anys, és diferent preparar-los per oferir-los de manera seguida. És un esforç extra i tenim ganes de veure com ens sentim quan acabem.

Se´ls esgoten els reptes?

Sens dubte n´hi seguirà havent però cap repte serà més exigent que aquest.

Arriba en un bon moment?

Sí, un moment en què ja tenim clar el llenguatge de Beethoven i què volem oferir amb ell.

Viatjaran amb la integral?

A Barcelona, Viena, Berlín, Japó,... seran dues temporades senceres per veure el món.