L'escriptor de Terol Javier Sierra, guanyador del Premi Planeta amb la novel·la El fuego invisible, considera que «la funció suprema de la literatura no és entretenir, és despertar» el lector.
En una entrevista, Sierra precisa que aquest despertar suposa «inquietar, canviar la visió del lector», un canvi molt relacionat amb la història de la novel·la, en la qual «les paraules tenen molta importància».
De fet, la novel·la arrenca amb una declaració d'intencions, sobre el poder de les paraules: «La paraula grial és una invenció que apareix per primera vegada en el títol d'un conte de Chrétien de Troyes. S'havia parlat de la copa de Jesús en l'últim sopar, però grial és una paraula que s'inventa el 1180 en aquest text».
Sierra confessa que sent fascinació per aquests creadors que inventen del no-res un terme per definir el món.
El fuego invisible narra, segons Sierra, la història de David Salas, un professor de Lingüística del Trinity College a Dublín, amb arrels espanyoles i que ha de viatjar a Madrid, on ensopega amb una vella amiga del seu avi, al qual sent nen li va fer la pregunta troncal: «D'on venen les idees?»
El protagonista, que no té res a veure amb l'autor, aclareix, és un especialista en Parmènides, per tant, hi ha una mica de filosofia dels presocràtics en la novel·la.
«Justament, els presocràtics, amb Parmènides al capdavant, van desenvolupar un mètode per a la captació d'idees molt particular que van cridar a la incubació, que consistia a tancar-se dos dies sense menjar ni beure en una cova per tenir la ment prou neta i poder escoltar els déus, i en una incubació neixen conceptes com 'democràcia'», assenyala Sierra.
Aprofitant la trama de suspens, Sierra aborda temes que són el seu camp natural de treball, que «es mouen entre allò conegut i allò desconegut, entre allò natural i allò sobrenatural». En aquest sentit, l'autor i periodista se sent «un escriptor de frontera».
La història d' El fuego invisible neix, explica Sierra, d'una primera lectura d' El conte del grial, de Chrétien de Troyes, «una novel·la frustrada perquè no acaba de resoldre la pregunta que dóna títol al poema medieval de què és el grial».
A partir d'aquesta incògnita, Sierra es posa les botes de Wolfram von Eschenbach, que és qui escriu la continuació vint anys després amb Parsifal, i de Robert de Boron, qui amb el conte de Merlí tracta també de resoldre aquesta història.
Una trama d'intriga
Així, Sierra construeix «una trama d'intriga participant perquè el lector vagi descobrint pel seu compte les pistes i els esquers que l'autor li va donant».
Segons el seu parer, la novel·la és «un viatge que comença a Madrid i que acaba al Pirineu amb un moment de revelació, d'èxtasi».
La novel·la succeeix en l'actualitat, ja que encara que va pensar a fer-la històrica, es va adonar que s'allunyava del lector contemporani. «Jo volia despertar el foc dins del lector», diu Sierra, que considera l'italià Umberto Eco «una referència absoluta».
