El director de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona (UdG), Joaquim Salvi, deixa el càrrec després de sis anys. El comiat es farà efectiu avui marcat pel que qualifica de «canvi d'etapa» entre la direcció del centre i el salt que espera fer al rectorat.
Salvi fa mesos que va anunciar la seva candidatura i dibuixa ja unes línies mestres. «Penso en una UdG que escolti més», confia en una entrevista. Una actitud que ha de servir per tenir «una mirada més costosa» però que, a llarg termini, integri «tota la comunitat educativa» en la presa de decisions.
Precisament, Joaquim Salvi creu que s'ha de parar especial atenció a les demandes dels estudiants «que són la raó de ser» de la UdG. Una altra línia de la seva proposta ha de passar per «recuperar la presència al territori» a través dels «diferents agents socials».
De la seva etapa de gairebé sis anys a la Politècnica, posa en valor l'aposta feta per la promoció després d'anys de pèrdua d'alumnes matriculats, l'aposta per a la innovació docent i la qualitat dels estudis i l'impuls al Patronat que ha permès millorar les vies de finançament.
Després d'uns quants mesos de feina interna, Joaquim Salvi està acabant d'enllestir l'equip i el programa per tal de presentar-se a les eleccions a rector de la Universitat de Girona. Sigui quina sigui la decisió de la comunitat educativa, Salvi ha decidit ja posar punt final a la seva tasca com a director de l'Escola Politècnica Superior. «La meva idea era fer quatre anys de director però en aquest període han anat passant fets a la universitat i penso que cal una nova manera de fer les coses», assegura.
Un cop presentat el calendari electoral de la UdG, Salvi veu «coherent» renunciar al càrrec de director de la Politècnica «per no barrejar» els elements. Així mateix, creu que és moment de fer «un canvi d'etapa», independentment dels resultats que surtin de les urnes.
Tot i que la normativa no li permet entrar en detalls sobre el seu programa electoral, Salvi dibuixa com s'imagina la UdG del futur un cop celebrats els 25 anys del centre. L'encara director de la Politècnica assegura que es presenten amb un «projecte nou i engrescador».
«No ens presentem com a oposició al projecte de Sergi Bonet», assegura Salvi. La seva premissa és expressar «el màxim respecte» per la tasca feta pels quatre rectors que ha tingut la Universitat de Girona fins ara. De fet, el futur candidat assegura que va prendre la decisió de presentar-se quan semblava que Bonet no tenia intenció de fer-ho.
La identitat del projecte de Joaquim Salvi, que presentarà en detall quan la campanya electoral de la UdG comenci, passa per fer una universitat «que escolti més» i permeti desenvolupar «una mirada a llarg termini que és més costosa d'obtenir».
Aquesta «nova manera de fer i de treballar» passa també per posar més l'accent a l'atenció als estudiants. El futur candidat els defineix com «la raó de ser» de la Universitat de Girona. Aquesta voluntat es tradueix, segons Joaquim Salvi, en el fet que «quan els estudiants reivindiquen que no poden combinar l'aprenentatge amb la participació en òrgans de mesures vol dir que ho hem de fer possible». En un dels darrers claustres, els representants del Consell d'Estudiants lamentaven els problemes que tenien per tal de trobar-se i participar.
El balanç a la Politècnica
Avui divendres serà el moment de fer el relleu a l'Escola Politècnica Superior. «Aquí pràcticament tenim atur zero», celebra. Salvi s'acomiada a la meitat del seu segon mandat havent engegat «més de trenta» de les 43 accions que tenien previstes en el programa electoral. Una de les que ha quedat pendent és el desplegament dels estudis semipresencials que està encallada, precisament, al rectorat. Salvi fa un balanç en quatre grans eixos: la qualitat, la promoció, la innovació docent i l'impuls al Patronat.
Pel que fa a la qualitat, destaca l'aposta per nous cicles com el de videojocs o la seguretat alimentària. En promoció, la principal fita ha estat frenar la baixada d'estudiants. Tot i tenir poc atur i bons sous en la vida professional, el nombre de matrícules havia anat baixant fins l'any passat, quan es va aconseguir revertir la tendència.
Entre les mesures que s'ha impulsat de l'Escola Politècnica hi ha l'aposta per les beques i una millor relació amb els instituts amb propostes com els «reptes tecnològics».
