Carlos Coronado dibuixa el paisatge de l’Empordanet amb «flamenc empordanès»

El paisatge empordanès, perfilat a través dels pals flamencs, és l’inspiració de Flamenco mediterráneo, el primer disc de Carlos Coronado (Esclanyà, 1998), un músic que va començar a compondre de forma intuïtiva i que ha acabat cursant estudis musicals al Conservatori Superior del Liceu per «executar les peces que componia i no podia interpretar».

Coronado va començar a tocar la guitarra elèctrica durant l’adolescència, seduït per clàssics com AC/DC o Deep Purple. «Va ser molt natural, al mateix temps que aprenia a tocar componia, però m’adonava que el que jo creava no anava d’acord amb allò que interpretava. Em vaig decantar per aprendre la tècnica clàssica i flamenca per poder tocar el que em sortia», explica el músic, que va entrar al conservatori ara fa dos anys, sense pràcticament formació musical prèvia.

«Aquest disc és un projecte que visualitzava feia anys, ja el 2016 m’imaginava que faria un disc i sonaria així, però no sabia tocar les peces, m’he format per fer-ho», explica el guitarrista sobre un disc amb composicions del 2015 que no ha pogut «executar bé» fins al 2022, perquè «la ment anava per un costat i els dits per un altre».

Reconeix que el seu és un cas atípic entre els seus companys de promoció al Liceu, però que això li dona «una concepció de la música allunyada dels termes més teòrics»: «penso la música com aquell que no en sap, per instint». «No pensava que els estudis musicals sortissin bé, perquè no tinc un perfil acadèmic, però n’estic molt content», explica Coronado, que ha obtingut una beca Ferrer Salat per a estudiants destacats del conservatori.

Amb Flamenco mediterráneo, evoca el paisatge de l’Empordanet en forma de disc conceptual del que denomina «flamenc empordanès». Amb pinzellades d’elements jazzístics i música hispanoamericana, el compositor i intèrpret ha ideat un disc «de base flamenca i inspiració molt catalana, perquè el paisatge implica una manera de fer i un tarannà».

I és que, assegura, els ritmes i les estructures flamenques no són més que un marc sobre el qual es construeixen atmosferes, perquè la intenció és, en primer pla, paisatgística, suggerint un alzinar a Font Martina, una petita cala a Fandango Mediterrani o una nit de lluna plena a Nocturno tercero.

Enregistrat, mesclat i masteritzat a El Local de Vilablareix per Marc Piña, a més de la guitarra de Coronado, l’àlbum inclou les palmas de Pere Martínez i Marc López i el violí de Montserrat Martos, que l’acompanyarà als directes.

Els primers concerts que té previstos són aquest dissabte (Fàbrica J. Vigas, 18.00) al Flors i Violes de Palafrugell i el 10 de juliol al Festival de Guitarra de Girona.

En paral·lel, però, té altres projectes, com un duo de guitarra i veu amb Anna Saez i el Trio Tico, un projecte de jazz flamenc. A més, no s’atura i té cançons per a un segon disc, encara molt a les beceroles, en què «s’accentuarà la cara empordanesa» i experimentarà amb un quartet de corda». Algunes d’aquestes cançons inèdites les ha tocat ja a Mèxic, en una intervenció a Tlaxcala Televisión.

Subscriu-te per seguir llegint