El Govern ha aprovat avui el decret que modifica la llei del Comerç i que, en la pràctica, dóna als ajuntaments la potestat d'autoritzar els establiments comercials de fins a 1.300 metres quadrats.
Els centres de mida més gran requeriran del vistiplau de la Generalitat. Segons el vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, aquest decret "preserva la singularitat del model comercial català".
Una altra de les novetats del decret llei, que entrarà en vigor abans de final d'any i serà ratificat pel Parlament a final de gener, és que només s'autoritzaran superfícies comercials en la trama urbana dels municipis, i no en polígons industrials.
No es podran implantar grans superfícies "en llocs deserts", però això tampoc vol dir que es permetin just "al mig de la trama urbana", va comentar Carod, que va opinar que el model de grans centres comercials en polígons està "superat".
Aquest decret suposa l'adaptació de la legislació catalana a la directiva europea Bolkestein i pretén posar fi a la proliferació de grans superfícies a la perifèria de les ciutats.
Per això, la Generalitat ha creat el concepte de Trames Urbanes Consolidades (TUC), és a dir, les àrees compreses en sòl urbà o urbanitzable, d'acord amb el planejament urbanístic vigent, en què es podran implantar usos comercials.
L'objectiu és que els nous centres comercials, independentment de la seva superfície, s'instal·lin dins la ciutat, de manera que afavoreixin la cohesió social, la mobilitat sostenible i la pluralitat de formats comercials.
Si la superfície té entre 1.300 i 2.500 metres quadrats, serà la Direcció General de Comerç la que en controlarà la implantació.
A més, aquests equipaments hauran de presentar un document que contingui una "declaració responsable" de la seva activitat, garantint que compleixen amb tots els requisits de mobilitat, urbanisme i medi ambient exigits.
A partir de 2.500 metres quadrats, farà falta la llicència comercial de la Generalitat, ja que aquestes grans superfícies tenen un efecte sobre la mobilitat o la densitat del trànsit, per exemple.
El decret aprovat distingeix entre cinc tipus d'establiments comercials: petits (fins a 800 metres quadrats), mitjans (1.300 m? com a màxim); grans (fins a 2.500), gran equipament comercial territorial (més grans d'aquests 2.500 m?) i establiments comercials singulars.
Aquests últims engloben els centres de venda a l'engròs, d'articles d'automoció, de materials per a la construcció, d'articles de sanejament o bé d'embarcacions, entre d'altres. La nova normativa no afectarà els centres comercials ja existents a la perifèria, si bé aquests no podran realitzar ampliacions en un futur.
Carod va negar que aquesta nova normativa "limiti" l'obertura de noves superfícies comercials a Catalunya, i va afirmar que només "ordena" aquest sector.
