Manolo Jiménez es va jubilar fa uns anys després d'haver passat la major part de la seva vida laboral -més de 30 anys- treballant com a vigilant jurat de l'Oficina del Banc Popular a Lloret de Mar. Per afrontar la seva jubilació i la de la seva dona, va decidir invertir els seus estalvis en el sector immobiliari i va contractar una hipoteca per acabar de fer front a la inversió. Sense pensar-ho, va acudir a l'entitat on havia treballat "tota la vida". "Però van abusar de la meva confiança. Em van dir, firma aquí Manolo, que això és una assegurança per si puja la hipoteca", explicava ahir.

Sense saber-ho, el que estava firmant era un contracte de permuta financera de tipus d'interès, anomenats swap. Es tracta d'un producte financer complex que moltes entiats van comercialitzar de forma massiva com si es tractés d'una assegurança a clients amb poca cultura financera.

Tant a Girona com arreu de l'Estat ja hi ha hagut diverses sentències favorables als afectats, perquè les entitats que venien aquests productes no informaven de forma clara de les seves característiques.

El que no van explicar a Manolo Jiménez, segons la seva versió, és que si els tipus d'interés baixaven -com ha succeït- qui hauria de pagar seria ell.

A finals de 2009, va arribar la liquidació del contracte, que li va costar 4.600 euros. "Va ser un cop molt dur. No ho entenia. No era el que m'havien dit", explicava.

A través de familiars es va posar en mans dels advocats del despatx Frade Gobeo, que van constatar que es tractava d'un cas "flagrant" de falta d'informació.

Asseguren que, per primer cop a Girona un jutjat -en aquest cas el de Primera Instància i Instrucció número 3 de Blanes- ha decidit suspendre cautelarment la liquidació periòdica del contracte per part del banc.

Els advocats de l'afectat assenyalen que aquest fet "té molta transcendència per als possibles afectats per contractes de swap, ja que l'entitat bancaria, no pot inscriure al client en registres de morosos durant el procediment de nul·litat del contracte pel cas d´impagar les mateixes".

Les decissions judicials contra moltes entitats financeres per la mala comercialització dels "swap" comencen a ser habituals. A Catalunya, la primera la va dictar el Jutjat de Primera Instància número 1 d'Amposta contra el Banco Santander. Més tard en van arribar dues d'altres del jutjat mercantil de Girona, i el novembre passat una del jutjat de Primera Instància número 24 de Barcelona.

Aquesta última va ser dictada contra el Banco Popular, la mateixa entitat que va vendre el "swap" a l'afectat de Lloret. En el cas de Barcelona, el jutge va concloure que "no hi ha dubte de l'existència d'un consentiment viciat a falta d'informació" al client que "no era un professional financer, sinó un particular" i que va contractar el paquet d'hipoteca més swap "sense ser prou informat i sense que li practiquessin el test de conveniència".

El cas és molt similar al de Manolo Jiménez. De fet, el Banc Popular acumula ja unes quantes sentències similars, el que porta als advocats de Frade Gobeo a ser obtimistes de cara a una resolució favorable del cas.