La Generalitat preveu inversions per 24.600 milions d'euros en nou anys, la majoria de tipus privat, i la creació de 70.000 llocs de treball amb el Pla d'Energia 2012-2020, que va començar a tramitar-se ahir amb la presentació al Consell Executiu i que preveu aprovar-se el juny. L'aportació pública serà de 1.790 milions, dels quals 1.130 correspondran a la Generalitat i 660 a l'Estat, segons les previsions del Govern català, i en la seva majoria es destinaran a promoure l'estalvi i eficiència energètics.
Aquest àmbit també serà el que crearà més ocupació, segons el document, amb 38.000 llocs de treball, als quals se'n sumaran 32.000 a l'àmbit de les energies renovables.
Alhora, el pla permetrà estalviar 33.850 milions als consumidors finals (l'equivalent a 200 euros per família i mes) i 20.410 milions en la importació de combustibles fòssils.
Els eixos clau del pla giren en torn dels objectius europeus per al 2020 de reduir un 20% el consum energètic amb mesures d'estalvi i eficiència, impulsar les energies renovables fins que cobreixin un 20% de la demanda, i reduir un 20% les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
El conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, va dir que el pla reorienta el focus "des de la gestió de l'oferta cap a la gestió de la demanda", incidint en l'estalvi i l'eficiència energètica.
També va explicar que el pla fa una aposta "molt important" per les energies renovables, especialment l'eòlica terrestre i marina, així com per la biomassa, no tant per la potència sinó pel que suposa per a la neteja de boscos i la generació d'energia distribuïda pel territori i, a més, la Generalitat advocarà per la cogeneració per millorar la competitivitat industrial.
Respecte a la paralització pels tribunals del mapa eòlic català, va confiar que es resolgui "aviat", en un context en el qual el Pla de l'Energia preveu que tiri endavant i alhora afegeix un nou mapa per seguir impulsant l'energia eòlica, que caldrà redactar quan s'aclareixi com queda el primer.
El Govern preveu que les energies renovables arribaran als 9.199 megawatts (MW) a Catalunya el 2020 -respecte dels 3.689,7 actuals-, dels quals 5.153,6 seran eòlics: 4.583 terrestres i 570 marins.
També preveu que circulin per Catalunya 360.000 cotxes elèctrics o híbrids i 124.000 motocicletes o ciclomotors elèctrics.
Per aconseguir aquests objectius de renovables i vehicles elèctrics, la Generalitat ha demanat al Govern central canvis normatius, ja que la regulació és estatal.
En el cas de les renovables, la Generalitat advoca per un sistema sostenible de primes i per una llei que afavoreixi la microgeneració per impulsar la generació distribuïda pel territori i, en el cas del vehicle elèctric, demana regulació per desenvolupar la càrrega lenta nocturna, aprofitant les hores de menor demanda elèctrica.
150 milions en drets
L'Executiu català també ha demanat a l'Estat la territorialització dels ingressos derivats de la subhasta de drets d'emissió, que es traduiria en uns 150 milions d'euros anuals per a Catalunya si es té en compte el seu pes del 18% del PIB a 20 euros per tona de CO2, que es destinarien a la mitigació i adaptació al canvi climàtic.
El Pla 2012-2020 també defensa el desenvolupament d'infraestructures energètiques a Catalunya per millorar la qualitat i la seguretat del subministrament, i inclou una interconnexió millor amb França en electricitat i gas.
Dipòsit subterrani de gas
El pla inclou la necessitat de construir un dipòsit subterrani de gas a Catalunya per poder emmagatzemar-lo, tenint en compte que Catalunya disposa de plantes de regasificació de gas natural liquat que arriba en vaixell des de diversos països. "Hem de fer aquesta reserva de gas subterrani per tenir tranquil·litat estratègica, perquè la seguretat de subministrament es pugui complir també en el cas del gas", va defensar Mena. La ubicació que preveu la Generalitat és la d'antics jaciments salins a l'interior de Catalunya.
A més, el Govern vol impulsar la R+D+I aplicada per desenvolupar noves tecnologies energètiques, seguint l'estratègia de l'Institut d'Investigació en Energia.
