L'Estat ha fet reformes estructurals i està en ple procés de rigorosa austeritat. Sense devaluació com es pot recuperar l'economia? Hi ha sortida?

El més important, però no l'únic, és que els salaris creixin per sota de la productivitat. És més important en aquests moments l'acord salarial que es va tancar fa uns mesos entre els sindicats i la patronal que no pas la reforma laboral. Aquest país comet l'error de pensar que la reforma laboral és la panacea.

Però sobre la reforma laboral hi ha dipositades moltes esperances?

Miri, si compara l'evolució dels preus entre l'Estat espanyol i Alemanya entre el 2001 i el 2011, es pot comprovar que els preus dels béns i serveis espanyols han tingut un comportament per sobre que els preus alemanys, cosa que ens ha suposat perdre competitivitat. La pregunta que un es fa és quin factor ha provocat aquest increment de preus. Doncs la resposta no està en el salaris, com molts afirmen. Els salaris espanyols en aquest període van pujar menys que els salaris alemanys. La resposta està en els marges empresarials espanyols, que han crescut molt més que els marges dels empresaris alemanys. Per tant, la prioritat és fer la reforma dels marges empresarials.

I la productivitat, de la qual tant es parla?

Si els salaris van per darrere de la productivitat serem més competitius. I per millorar la productivitat una de les coses importants a fer és augmentar la dimensió de les empreses. Aquesta és una assignatura pendent des de fa 40 anys en aquest país. El meu professor Fabià Estapé, a mitjans dels anys setanta, quan Gregorio López Bravo era ministre d'Indústria en el Govern franquista, va aconseguir que s'aprovés un decret que regulava la dimensió empresarial. No es va aconseguir. Però aquests últims anys es manté una política que aprova estímuls per a pimes que es deixen de percebre quan augmenta la dimensió de l'empresa. Això és una barbaritat. Estem desplegant una política pública orientada a tenir una economia lil·liputenca. No té sentit.

A punt que se celebri el Primer de Maig com valora l'actuació dels sindicats?

Em moc bastant en el món empresarial tant català com espanyol i sempre he dit que tenim uns sindicats amb un sentit de la responsabilitat molt alt. Quan un mira a Europa i veu el que els sindicats han fet a la Seat i en general en el sector de l'automòbil un no es pot deixar de sorprendre. Chapeau als sindicats que saben negociar aquests acords que vinculen a llarg termini els salaris a la productivitat. Jo veig uns sindicats que arriben a bons acords si davant tenen uns empresaris que saben veure més enllà del curt termini del que suposa les condicions de contracte i el preu de l'acomiadament. Vostè recordi que aquests sindicats espanyols han tancat un acord de modificació substancial de reforma del sistema de pensions sense haver arribat a una vaga general. A Alemanya i França això va costar quatre vagues generals. Tenim els sindicats adequats per afrontar els reptes de futur que té l'economia espanyola i això és un gran avantatge.