El Fons Monetari Internacional (FMI) creu que Espanya només creixerà amb força si emprèn una nova reforma laboral que redueixi els salaris i abarateixi l'acomiadament, ja que assegura que és la clau per a una recuperació del consum, del crèdit i de la reducció del dèficit públic. L'organisme internacional va valorar positivament el recent informe del grup d'experts sobre el futur del sistema de pensions.
L'FMI va presentar ahir, per primera vegada a Espanya, l'anomenat Article IV, que analitza els principals desafiaments i fortaleses del país i que servirà de base per elaborar les previsions que publicarà aquest organisme el juliol.
El sotsdirector del departament d'Europa de l'FMI, Ranjit Teja, i el cap de la missió de l'FMI per a Espanya, James Daniel, van insistir que el mercat laboral necessita una reforma "estructural" que equilibri la diferència entre treballadors fixos i temporals i que ajudi a reduir els salaris, «que no han baixat des de 2007».
Un pas més enllà al mercat laboral que simplifiqui la negociació col·lectiva i que iguali els costos d'acomiadament per als contractes indefinits amb la mitjana de la Unió Europea i faci que s'incrementin de manera gradual amb l'antiguitat.
L'FMI advoca per reduir el nombre de contractes, ampliar l'ús del nou contracte fix per a pimes i reduir el marge d'interpretació judicial dels acomiadaments objectius per frenar l'«inacceptable atur».
Segons l'opinió dels experts de l'FMI, aquesta reforma ajudarà que la recuperació econòmica d'Espanya sigui forta, a recuperar la demanda interna perduda i a generar ocupació de qualitat.
«No hi ha res que millori més la demanda interna que una persona amb feina», va dir Teja, després de recomanar reduir les cotitzacions socials i contrarestar aquesta falta d'ingrés amb un augment de les bases fiscals; «de les rendes procedents dels impostos indirectes», va puntualitzar.
Encara que l'informe reconeix que l'economia s'ha estabilitzat i podria començar a créixer en el segon semestre de l'any, la situació és encara difícil i requereix que un esforç de la UE per ajudar Espanya.
L'FMI segueix apostant per la consolidació fiscal i la reducció del dèficit, encara que amb mesures que no incideixin en el creixement, per la qual cosa també demana al Govern més inversió.
Afegeix que, encara que a l'organisme «no li agrada la pujada d'impostos», un augment de les bases dels gravàmens indirectes i no dels tipus, pot millorar la recaptació d'ingressos.
«La base impositiva de l'IVA augmentarà a mitjà termini» va asseverar Teja, alhora que afegia que la relació entre els tipus i la quantitat d'impostos que hi ha a Espanya «no és la millor».
Respecte al sector financer, l'FMI valora la seva actual solidesa, però aconsella reforçar la qualitat i la quantitat del capital de les entitats per mantenir «oberta» la concessió de crèdit, prudència en el repartiment de dividends, desfer-se amb rapidesa d'actius tòxics i sanejar les carteres creditícies.
En el seu informe, l'FMI, que adverteix que l'entorn macroeconòmic feble pot afecta als beneficis bancaris, també assenyala que la contracció del crèdit seguirà mantenint-se durant un temps, i demana que aquell que es concedeixi, es destini a empreses viables i generadores d'ocupació.
Daniel també va fer referència a les conseqüències que podria tenir la supressió de les clàusules sòl a la banca assegurant que seria "negatiu per a algunes entitats".
No hi haurà reforma laboral
L'informe de l'FMI va motivar poques reaccions per part del Govern. Mentre el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, va dir que és «un senyal molt clar que hem de seguir aprofundint en el procés reformista», la secretària d'Estat d'Ocupació Engracia Hidalgo, va replicar que la reforma laboral ja s'ha fet a Espanya i és «equilibrada i d'envergadura». Segons l'opinió de la número 2 de Fátima Báñez, l'«autèntic potencial» de la reforma laboral encara està per arribar.
