El president d'Apple, Tim Cook, ha sortit recentment al pas de les acusacions que impliquen a la companyia en enormes trucs fiscals per evadir 74.000 milions de dòlars en impostos entre 2009 i 2012, segons una investigació del Congrés dels Estats Units, en declarar que paga tributs "per totes les coses que venem i paguem cada dòlar que devem". Sense caure en quantitats tan astronòmiques ni xarxes sofisticades que incloguin quantitat de paradisos fiscals a l'estranger, oficines sense empleats o declaracions jurades fantasmes en països amb beneficis impositius com Irlanda, l'anomenada enginyeria financera entre empreses espanyoles també figura a l'ordre del dia, sobretot en aquest últim mes de l'any, quan les societats intenten rebaixar la seva factura fiscal. El problema és que no sempre s'ajusten a compromisos de responsabilitat corporativa i codis de bones pràctiques que haurien de guiar a qualsevol organització.

Alterar els preus de transferències en els intercanvis de béns o serveis, així com buscar deduccions per la internacionalització de les empreses són pràctiques habituals entre les empreses per burlar controls de l'Agència Tributària. Es calcula que les principals fortunes espanyoles i grans firmes evadeixen al Fisc uns 42.000 milions d'euros anuals; això és, un 72 % del total del frau a Espanya, la qual cosa a més suposa triplicar el realitzat per pimes i autònoms, segons constata l'últim informe de Lluita Contra el Frau Fiscal en l'Agència Tributària elaborat pels Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha). En concret, aquests col·lectius sumen un delicte tributari que ronda els 16.000 milions d'euros per exercici.

Com ho aconsegueixen? Un cas típic per ocultar beneficis és el d'una indústria que instal·la la seva matriu a un altre país. Aquella mercantil fabrica productes i ven aquests béns a la seva filial espanyola a un preu molt elevat. D'aquesta manera, els resultats obtinguts a Espanya seran mínims a costa d'engrossir guanys al país d'origen -amb millor tracte fiscal, per exemple Irlanda- on aquests beneficis tributen a tipus impositius inferiors.

Canalitzar vendes a través d'Internet o endeutar-se fictíciament són també pràctiques habituals en algunes empreses per estalviar-se costos fiscals i rebaixar les seves aportacions a Hisenda. El comerç electrònic permet domiciliar societats fora del país, on poc pot fer Hisenda per seguir el rastre de les transaccions a través d'Internet.

Preus de transferències

Més del 60 % del comerç mundial es realitza entre empreses pertanyents a un mateix grup, la qual cosa evidencia la importància que té aquest concepte per a les autoritats fiscals dels diferents països. Segons el tècnic en gestió de l'Agència Tributària Salvador Faura, els preus de les transferències entre grans empreses espanyoles i les seves filials "són aprofitades en moltes ocasions per evadir impostos".

Expliquen els experts que els preus dels béns o serveis són pactats per societats mercantils pertanyents a un mateix grup d'adreça i decisió empresarial. D'aquesta manera aconsegueixen, a través de la fixació d'aquests preus, la transferència de beneficis i fins i tot pèrdues d'unes empreses a unes altres que poden trobar-se legalment en països diferents. Aquests preus de transferència suposen una manipulació dels valors reals de mercat, amb clar perjudici en la fiscalitat de l'operació corresponent que sigui objecte de gravamen en l'Impost de societats. D'aquí ha derivat, entre uns altres, el problema de Cemex; que a més, està dinamitant els fonaments de la Inspecció de l'Agència Tributària a causa dels enfrontaments interns entre alts càrrecs.

"La responsabilitat social i la participació de les grans empreses en l'esforç fiscal col·lectiu per superar la crisi econòmica hauria de ser major que en l'actualitat", adverteix el secretari general de Gestha, José María Mollinedo. En aquest sentit, el responsable dels Tècnics d'Hisenda va recordar recentment que encara que el tipus general de l'Impost de Societats és del 30 % per a les grans empreses i del 25 % per a les pimes, el tipus efectiu és finalment inferior per a les companyies de major grandària.

Segons les últimes dades disponibles sobre l'impost que grava els beneficis empresarials, les microempreses que van facturar entre 6.000 i 60.000 euros van tributar a un tipus efectiu del 23,9%, mentre que les empreses que van ingressar entre 6 i 12 milions d'euros ho van fer al 21,2%, dos punts i mig menys.

Gestha calcula que les corporacions empresarials que van facturar més de 180 milions van tributar al 19,5 %, és a dir quatre punts i mig punts menys que les microempreses. A la vista de la situació, el col·lectiu insta a l'Agència Tributària a realitzar un "major esforç" per detectar i combatre possibles irregularitats entre les grans companyies. "Des de fa molts anys s'ha posat la lupa sobre les rendes del treball, dels autònoms i de les microempreses en lloc de perseguir les grans borses de frau", lamenten els tècnics d'Hisenda.

Entre particulars

Menys sofisticats, el frau fiscal de particulars, com plusvàlues, arrendaments, rendes del treball o del capital, se situa al voltant d'1.500 milions d'euros anuals. Sumats els càlculs de grans empreses -juntament amb les pimes i autònoms- el frau total s'eleva a uns 60.000 milions d'euros, el doble del laboral, xifrat entorn dels 30.000 milions. Atès que les tres quartes parts de l'evasió fiscal es localitza en les 41.582 empreses de major grandària, el secretari general de Gestha, José María Mollinedo, sosté que existeix una clara consonància amb les quantitats de bitllets de 500 i 200 euros al mercat.

Una prova de les facilitats que troben les grans empreses a l'hora de minimitzar el pagament dels seus impostos són les dades relatives a les 105 majors entitats de crèdit, el tipus mitjà del qual efectiu se situa en només el 16,08 %, gairebé sis punts menys que les microempreses, adverteix Gestha. A aquesta bretxa fiscal cal sumar els múltiples casos de conflicte en l'aplicació de la llei tributària en els quals persones amb grans fortunes, els qui creen societats per aconseguir reduir la seva càrrega impositiva, ja sigui abusant d'avantatges legals en determinats territoris -com és el cas de les societats de promoció d'empreses en les hisendes forals-, com també mitjançant la creació de Sicav (tributen tan sols a l'1 %).