És igual que hagi sigut vicepresident del Govern, és igual que hagi presidit aquest monstre anomenat Bankia que viu gràcies a diner públic, és igual que presidís l'FMI i tot el PP l'enarborés com a exemple, és igual que estigués a punt de ser el candidat popular en unes eleccions generals. Mariano Rajoy no ha de donar explicacions sobre Rodrigo Rato perquè "és un afer particular", segons la Soraya Santamaría. En la màfia clàssica es duia el "no és res personal, són negocis". Tot evoluciona, també la màfia, i la frase s'ha capgirat fins un "no és res públic, és personal".
Faria bé Rajoy de posar les barbes a remullar, perquè exactament això, que és un afer particular que res no té a veure amb el partit ni amb la política, és el que va dir Presidentmàs de Jordi Pujol. I ja sabem com ha anat. El cas Pujol -i encara ha de donar més de si-, ha convertit Presidentmàs en el primer president català que ha comparegut en una comisisó investigadora i s'ha endut la credibilitat que li quedava a CiU -poca, tenint en compte els casos Palau, Treball, etc.- com comprovaran els seus dirigents a les eleccions autonòmiques, per més que les vulguin disfressar de plebiscitàries.
Rajoy té respecte Presidentmàs l'avantatge de ser gallec, dels que quan et saluden no saps si t'estan estrenyent els dits o robant la mà, però ni això el salvarà de donar explicacions sobre Rato. Si pogués, diria que Rato era un senyor que passava per allà, que és el que quasi estan dient els convergents de Jordi Pujol, amb èxit nul. Però Rajoy haurà de triar: o dóna explicacions ara ni que sigui amb pantalla de plasma, o les dóna l'endemà de les eleccions quan hagi d'explicar el seu fracàs.
