ADominique Strauss Kahn, DSK, se li qüestiona la moralitat en afers de llit, però aquests no afecten necessàriament la seva capacitat com a economista. L'exdirector del Fons Monetari Internacional acaba de fer pública una reflexió sobre Grècia que conté un reconeixement d'errors, una proposta de política a seguir i un avís sobre la seva eficàcia. Una reflexió pel cap baix interessant.

DSK reconeix dos errors, dels quals assumeix la seva part de culpa. Un: haver obviat que la naturalesa inacabada de la Unió Monetària era a l'origen del problema i havia de ser una part essencial de la seva solució; és a dir, que l'euro es defensa enfortint el poder de les institucions comunes enfront dels estats. Dos: haver "subestimat la profunditat de les debilitats estructurals de Grècia", que exigien més suport i i més vigilància.

Després d'advertir que finançar el deute amb nou deute s'ha demostrat un camí ineficaç, DSK proposa una alternativa bastant radical: que les institucions deixin d'injectar diners a Grècia però alhora que li concedeixin una moratòria dels pagaments i una reducció del nominal del deute. Un parell d'anys sense el pes dels constants venciments, però també sense transfusions, i que s'espavilin sense excuses. Una cosa semblant a començar de zero: sense càrregues i sense crosses.

Si es fa així, "els grecs hauran de prendre per si mateixos les seves decisions pressupostàries; per començar, el govern haurà de recaptar impostos i fer front a l'oligarquia, als interessos privats i a la pesadesa d'un aparell de l'Estat que soscaven el seu formidable potencial", afirma. Per a aquest esforç haurien de comptar amb un ajut d'organismes internacionals, però en una "cooperació constructiva" en lloc d'una "condicionalitat antagonista".

I finalment, l'avís: DSK adverteix que la seva proposta "pot fracassar si les autoritats gregues no són prou valentes o independents per fer el necessari, però val la pena intentar-ho, perquè totes les altres alternatives són pitjors".

El dolent és que tant l'FMI com el BCE, la Comissió Europea i gran part dels governs de l'Eurozona semblen haver arribat a la conclusió que les autoritats gregues són, efectivament, incapaces de "fer el necessari" per elles mateixes. En realitat, alguns van arribar a tal conclusió en el mateix moment en què Syriza va guanyar les eleccions. En conseqüència, han optat per exigir una rendició incondicional que alhora serveixi d'avís per a navegants.