El Parlament aprova l'impost sobre els pisos buits de bancs i immobiliàries

El Govern català cobrarà entre 800 euros i 2.400 euros anuals per habitatge

14.07.2015 | 15:06
Acció de protesa per reclamar sancions als bancs amb pisos buits.

El ple del Parlament va aprovar ahir la llei que implanta l'impost sobre els habitatges buits destinat a les entitats financeres i les empreses immobiliàries amb excedents de pisos que faci més de dos anys que estan sense habitar.
La nova llei ha estat aprovada amb els vots favorables de CDC, UDC, ERC i Ciutadans (C'), i els contraris de PSC, PPC, ICV-EUiA i la CUP.
L'objectiu de l'impost, amb el qual la Generalitat esperar recaptar més de vuit milions d'euros anuals, és reduir la xifra d'habitatges buits i potenciar el lloguer social, per a la qual cosa es graven els bancs, caixes i empreses immobiliàries que tinguin borses de pisos desocupats durant com a mínim dos anys.
La base imposable del nou impost varia en funció dels metres quadrats dels immobles i pot situar-se entre un mínim de 800 a 2.400 euros l'any, si bé queden exemptes de pagament les persones físiques, les entitats del tercer sector i els pisos posats a disposició de programes socials o situats en zones d'escassa demanda.
El text crea un registre d'habitatges buits i preveu bonificacions de l'impost d'entre el 10 i el 100% a mesura que els habitatges es destinin a lloguer.
Té en compte, també, causes justificades per deixar pisos buits, com la necessitat de rehabilitació o l'ocupació il·legal.
En defensa del text, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va subratllar que la situació de la Generalitat en aquesta matèria ha millorat els últims anys, perquè de les 25.000 famílies que rebien ajudes han passat a 40.000, i de 3.500 habitatges buits pertanyent al parc públic ara n'hi ha menys de 900.
Vila va admetre, no obstant, que avui la Generalitat rep més de 80.000 sol·licituds procedents de tot Catalunya de ciutadans que demanen ajudes d'algun tipus davant la falta d'habitatge.
Sobre l'impost va puntualitzar que no té ànim recaptatori sinó que persegueix l'objectiu que no hi hagi habitatges buits, i va oferiri dades sobre la col·laboració d'algunes entitats financeres.
En concret, va dir, la Generalitat ja ha tancat acords per més de 1.530 habitatges pertanyents a Catalunya Caixa (400), Bankia (230) i la Sareb (600 i posteriorment 300 més).
Roger Torrent, d'ERC, va destacar que la llei mobilitzarà pisos buits per posar-los al mercat, a més d'augmentar l'estoc d'habitatges assequibles, i va subratllar que «cal corregir una situació que clama al cel, perquè hi ha bancs que han estat reflotats amb milions d'euros públics que es permeten el luxe de tenir pisos buits».
Jordi Terrades, del PSC, va elogiar «l'objectiu de disposar d'un parc públic potent» després «del problema que han generat les entitats financeres», però va considerar que l'impost no solucionarà el problema dels pisos buits.
El diputat del PPC José Antonio Coto s'hi va posicionar en contra ja que considera que els bancs acabaran repercutint en els seus clients la quanties de l'impost.
Des d'ICV-EUiA, David Companyon també va criticar la llei en considerar que «té poc a veure amb les polítiques que defensem» i també perquè «no garanteix la funció social de l'habitatge».
En canvi, José Manuel Villegas, de Ciutadans, va elogiar la llei i l'impost, que considera una posició intermèdia «entre els que propugnen no fer res davant la falta d'habitatge i els que parlen d'expropiar pisos buits».
Quim Arrufat (CUP) ha advertit al conseller Vila que els pisos de què disposa la Generalitat com a habitatges socials «segueixen sent molt pocs» davant la demanda existent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema