L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) calcula que el PIB de Catalunya va augmentar un 3,5 per cent el segon trimestre del 2015 respecte al mateix període de l'any anterior, una xifra quatre dècimes per sobre del creixement de l'any passat. Es tracta de la tercera taxa interanual més alta de les autonomies de l'Estat, per darrere de les Illes Balears (4%) i València (3,9%).
Les tres comunitats, juntament amb les Canàries i Madrid, superen la mitjana espanyola del 3,1%. En canvi, Navarra (2,4%), Astúries (2,4%) i Múrcia (2,6%) mostren el creixement més baix.
D'altra banda, en termes trimestrals -és a dir, l'increment percentual respecte al trimestre anterior- Catalunya hauria frenat el creixement en obtenir un augment de l'1%, una dècima per sota de l'1,1% que va acumular en els tres primers mesos de l'any.
Un mètode diferent
L'Autoritat Fiscal, un organisme que vetlla per l'estabilitat pressupostària, ha publicat la seva segona estimació del PIB trimestal de les autonomies mitjançant la tècnica METCAP (Metodologia d'Estimació per Comunitats Autònomes del PIB), la primera estimació de lliure accés a Espanya.
Aquest procediment combina tres tipus d'informació estadística: els indicadors mensuals regionals, les dades de comptabilitat nacional i les estimacions de comptabilitat nacional trimestral. D'aquesta manera, es combinen fonts d'informació de procediments de compilació i de calendari de publicació molt diversos que permeten obtenir dades actualitzades i sòlides.
Les dades de l'INE
La publicació de l'estimació d'AIReF coincideix amb l'anunci de les dades avançades de l'economia espanyola de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) que indiquen que l'economia espanyola va crèixer un 1% el segon trimestre respecte als tres primers mesos de l'any i un 3,1% en termes interanuals.
Aquestes xifres representen el creixement més alt de l'economia en taxa anual des del primer trimestre del 2008.
Segons l'INE, el PIB va començar a crèixer entre el juliol i el setembre del 2013 quan va pujar una dècima. Aquell moment va marcar un punt d'inflexió i el PIB va seguir avançant els dos tirmestres següents amb taxes del 0,3%. Aleshores, durant el 2014, l'economia va accelerar el seu creixement amb un augment del 0,5% que va pujar al 0,7% a finals d'any. El primer trimestre del 2015 l'indicador de preus ha seguit repuntant fins al 0,9% i d'abril a juny va accelerar fins a l'1%. Ara, l'estimació de l'Exectuiu és que l'economia creixi el 3,3% enguany i el 3% a finals del 2016.
El ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, va insistir que, precisament a finals del 2016, es recuperarà el nivell de renda perdut a l'inici de la crisi econòmica i ha dit que per primera vegada «comença a veure la llum al final del túnel».
De Guindos també va reiterar que Espanya ha sortit de la recessió, però no de la crisi, i que encara és «vulnerable» a certs riscs com l'elevat deute públic o el dèficit públic.
Per la seva banda, la direcció de Riscs de Crèdit i Caució va assegurar que «hi ha bases pel creixement» i que després de tres anys de contracció la recuperació s'ha impulsat a causa de la demanda interna, a la millora del mercat laboral i la competitivitat més alta del sector exterior. Els serveis d'estudis del BBVA van coincidir en senyalar el consum intern com a causa principal del creixement, però no descarten una «lleugera desacceleració el pròxim trimestre».
