Des de fa tres mesos, la banca espera amb expectació la resposta que ha de donar la jutge del Mercantil nombre 11 de Madrid a la macrodemanda interposada per 15.000 afectats per les clàusules solc, encara que molt conscient que són moltes les possibilitats que finalment decideixi eliminar-les.

El passat 24 de juny quedava vist per a sentència el procediment obert el 2010 arran de la demanda formulada per Adicae, que inicialment es va dirigir contra 101 entitats bancàries, que després van quedar en 35 fruit dels processos de fusió.

D'elles, BBVA, Cajamar i Novacaixagalicia -avui rebatejada com Abanca- i, posteriorment, Banesto i Barclays, van deixar d'aplicar aquesta clàusula que impedeix als hipotecats beneficiar-se íntegrament de les rebaixes de l'euríbor després de la sentència del Suprem de 9 de maig de 2013, que va anul·lar totes aquelles que no complissin amb els requisits de transparència.

Un altre exemple recent és Bankia, que ja ha eliminat aquest sòl en unes 30.000 hipoteques.

Les parts esperen de forma imminent una sentència, conscients que la jutge Carmen González, que recentment va tombar tots els recursos presentats per la banca contra l'acte en el qual va rebutjar diverses qüestions processals plantejats pels demandats, decideixi amb gairebé tota probabilitat eliminar-les.

De fet, CaixaBank ja s'ha avançat al pronunciament de la magistrada i va anunciar el divendres que eradicarà totes les clàusules solc dels contractes dels seus clients particulars, una decisió que afectarà a unes 200.000 de les 1,3 milions d'hipoteques que té actives.

Per contra, altres entitats com el Banco Popular o el Banc Sabadell es resisteixen a fer-ho, igual que altres bancs de menor grandària com BMN, Ibercaja o Unicaja.

Retroactivitat

Ara, el gran dubte radica en si, una vegada eliminades, les entitats hauran de retornar amb caràcter retroactiu totes les quantitats que han cobrat de més i no des del dia en el qual el Suprem va dictar la seva famosa sentència, tal com l'Alt Tribunal va especificar en un aclariment a la mateixa el maig passat.

I és que des d'aleshores, els tribunals espanyols han fallat de manera molt dispar, de manera que alguns han ordenat la restitució de tots els diners des de la signatura mateixa del contracte, encara que fos anterior al 9 de maig de 2013, i uns altres s'han ajustat al criteri del Suprem.

Tal ha estat la controvèrsia que l'assumpte està ja en mans del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, al que diverses Audiències Provincials han consultat perquè es pronunciï amb celeritat si els afectats han de recuperar tot o part dels seus diners. Fonts jurídiques consultades sostenen que donada la normativa comunitària i la pròpia doctrina del TJUE en matèria de protecció dels consumidors, declararà la retroactivitat.