Constantino Montañés · Expert en el mercat laboral

«En la indústria gironina hi ha més demanda que oferta de tècnics qualificats»

Llicenciat en psicologia, enginyer tècnic industrial i diplomat en direcció d'empreses pel IESE, ha treballat com a directiu a Campofrío i Prefabricats Pujol. Actualment, és codirector a Montañés i Solé, vicepresident de l'Associació Catalana d'empreses de Col·locació i Recol·locació (ACACER), i membre de la Comissió d'Inserció laboral de Pimec. També col·labora amb Infojobs. El seu darrer llibre és Secretos para encontrar el mejor empleo.

03.11.2015 | 07:13
Constantino Montañés.

Fa pocs dies un industrial gironí es queixava que tenia problemes per trobar un determinat perfil, molt tècnic, per a la seva empresa. Amb un atur que ronda el 20%, com s'expliquen situacions com aquesta?

Té tota la raó el nostre empresari industrial. Tot i que el nivell tècnic dels professionals de les comarques gironines és dels més alts del mercat laboral català i fins i tot espanyol. Girona té un sector industrial que des de 2014 ve creixent per sobre de la resta de sectors, cosa que provoca que el mercat laboral actual tingui més demanda que oferta de tècnics qualificats amb experiència.

Quines són les competències que més demanden les empreses gironines?

Entre el personal qualificat, que és el més ens sol·lciten les empreses, hi ha dues competències que es repeteixen indistintament de la funció que els professionals hagin de desenvolupar: competència personal d'empresa familiar i competència tècnica. En el primer cas, les empreses gironines busquen professionals que comparteixin els seus mateixos valors, tals com: estabilitat temporal, creixement professional des de baix, autenticitat en el tracte -sense arrogància- i, en definitiva, perfils professionals menys executius i més orientats a la funció i al client. Pel que fa les competències tècniques, l'idioma anglès, sí o sí. L'empresa gironina és una empresa que, sense oblidar el mercat local, mira al mercat internacional, exportacions encapçalades pel sector carni, seguit del químic i del de maquinària constitueixen un teixit empresarial gironí tremendament àgil i on l'idioma anglès és una condició necessària per a la majoria dels llocs de treball: Export, Enginyers, Financers, etc., ja que la relació amb el client, sigui comercial, tècnica o administrativa, passa pel domini de l'anglès i, si és possible, també del francès.

El fet que a Girona hi hagi molta empresa familiar té alguna influència en els processos de contractació?

A l'empresa familiar, i en concret la de Girona, la contractació acostuma a ser "gradual" enfront a la de les grans empreses -per exemple les de Barcelona, en la qual es donen contractacions "massives". Davant el plantejament d'un nou projecte d'ampliació, l'empresa gironina promou la promoció d'alguns dels professionals interns i en paral·lel inicia la contractació d'altres nous que, bevent de les fonts culturals de l'empresa, es van preparant per al nou projecte. Mentre que les empreses que acudeixen a la contractació massiva estan molt centrades en el moment concret i en moltes ocasions la sortida cap a les portes de la desocupació també és massiva, amb conseqüències negatives tant per a l'individu com per al territori.

L'atur es redueix, però hi ha una desocupació crònica de llarga durada que no baixa. Quin consell donaria a un empleat de llarga durada?

Per aterrar a un espai "2 D": dur i dramàtic, com és el món de l'atur, i que aquest no es converteixi en "3D", és a dir, que a més sigui definitiu, és necessari mirar al mercat laboral i buscar les opcions que aquest ens ofereix per ampliar la nostra ocupabilitat però, sobretot, és necessari mirar-se a un mateix: obrir-se al canvi, no autoculpabilitzar-se, recolzar-se en l'entorn proper i utilitzar aquestes estratègies que incrementen la nostra autoestima.

Creu que són útils els serveis públics d'ocupació?

Al SOC hi ha excel·lents professionals que han hagut de fer front a la part menys qualificada de la població desocupada i que, en la meva opinió, els ha tocat fer una tasca quasi més social que laboral.

Què hem de posar en un currículum per aconseguir que es fixin amb nosaltres?

L'objectiu fonamental del currículum és provocar interès en el receptor i la manera d'aconseguir-ho és que contingui una síntesi de l'experiència i formació relacionada amb la vacant a la qual s'aspira i transmetre una resposta d'èxit a la necessitat professional que planteja l'oferta de treball. La majoria dels CV no compleixen amb aquesta condició bàsica i no fer-ho el converteix en un CV "fracasional"

Digui'm dues coses que hem de fer en una entrevista de treball.

El primer que hem de fer davant d'una entrevista de treball és estar satisfets, voldrà dir que el nostre ambaixador -CV-, ha aconseguit el seu primer objectiu, el de representar-nos bé davant l'ocupador. Als qui aspiren al primer treball, que no es desanimin, ja que algunes de les competències requerides en l'àmbit laboral: intel·ligència emocional, lideratge, etc., poden haver-les adquirit en altres entorns: familiar, esports, treballant en una ONG, etc. És qüestió de saber trobar-les. Als qui tenen experiència, els recomano que se centrin en aquella part que té a veure amb l'oferta de treball i si no es disposa d'ella, buscar i relatar situacions en les quals, com a empleat, hagi demostrat capacitat d'adaptació a nous treballs.

I el que no hauríem de fer mai?

Evitar ser un entrevistat estrella. Presentar-se amb humilitat i sense prepotència és clau si aspirem a superar una entrevista de treball. Hem de respectar l'interlocutor i contestar-li el que ens pregunta. Si desitgem explicar coses que creiem importants i que l'entrevistador no ens està preguntant, hem de mantenir l'autocontrol i saber esperar el moment. Evitar ser un candidat derrotista. Tampoc hem de presentar-nos donant senyals que fem el que fem no superarem l'entrevista, si ho fem, estarem caient en la profecia autocomplida i autoexcloent-nos directament.

Creu que molts polítics estan en política perquè no es podrien guanyar tan bé la vida en el sector privat?

Desconec si han escollit aquest camí inicial a falta de reunir altres competències, el que sí que puc constatar és que quan decideixen deixar la política o quan aquesta els deixa a ells, tenen més dificultat per incorporar-se al mercat laboral d'una forma autònoma -i són pocs els que segueixen amb èxit unes vies diferents de les de la política- continuant, la majoria d'ells, per molts dels camins que es creuen amb la política i el poder.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema