El Banc d'Espanya creu que les últimes reformes laborals van propiciar una moderació salarial que «era necessària», si bé considera que aquests canvis legislatius no han estat suficients per millorar la productivitat en les empreses.
Durant la presentació de la Central de Balanços, el director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, va assenyalar que els resultats de les empreses no financeres en els nou primers mesos de l'any mostren una moderació del creixement de la remuneració per assalariat.
Això s'ha degut, va indicar, al fet que ha començat a créixer l'ocupació, però amb salaris inferiors als dels treballadors ja en plantilla, situació que s'aprecia sobretot en les grans empreses.
Hernández de Cos va defensar la moderació salarial perquè l'economia s'enfrontava a una taxa d'atur superior al 26%, si bé va afegir que l'ajust de les despeses de personal es va poder fer «de manera desmesurada per guanyar competitivitat».
Va recordar que la creació d'ocupació està sent més intensa aquest any i que s'ha anat generalitzant per sectors, sent els serveis el principal, al mateix temps que va afegir que en els nou primers mesos de l'any el 61,1% de les empreses no financeres ja no van destruir ocupació.
Quant a la composició del mercat laboral, va indicar que el creixement de l'ocupació temporal que s'adverteix en l'actualitat respon a la destrucció que van experimentar en la fase recessiva aquest tipus de llocs de treball, que, ara amb el creixement, comencen a recuperar-se.
En aquest sentit, Hernández de Cos va recordar que el dualisme del mercat laboral s'enfronta a alguns reptes, sobretot, des del punt de vista de la productivitat d'empreses i treballadors, un àmbit en què «no sembla que les ultimes reformes laborals hagin millorat gaire».
