La globalització és una gran oportunitat per les multinacionals i per les classes mitjanes dels països emergents i un repte i un risc per una part de la ciutadania dels països més rics. L'estancament secular, l'optimisme tecnològic, les perspectives i els motors de creixements, els països i les empreses actores d'aquest creixement, la distribució de la riquesa i les desigualtats, els costos de la crisi i els dividends de la globalització així com les projeccions geopolítiques i la política europea van ser alguns dels conceptes que es van posar ahir sobre la taula en el debat que va acollir la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, dins el cicle sobre Globalització dela Udg.

Va comptar amb la participació de Martí Saballs, periodista econòmic i director adjunt d'Expansión i col·laborador de Diari de Girona; Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita d'Economia Aplicada de la UAB; Federico Steinberg, investigador principal d'Economia i Comerç Internacional del Real Instituto Elcano de Madrid.

L'acte va ser introduït i moderat per Juan Tugores, Catedràtic de Teoria Econòmica, especialista en Economia Internacional i exrector de la Universitat de Barcelona. Va obrir el col·loqui el professor Tugores per plantejar una anàlisi obre el que va definir com "la nova normalitat" i posar els dubtes i marcar les línies sobre les quals havien d'exposar els ponents les seves posicions.

Federico Steinberg va explicar per una banda les tendències estructurals de la globalització i posteriorment els riscos d'aquests canvis, a més de fer un apunt, sobretot contextual, de la situació de la Unió Europea davant la globalització. Steinberg va remarcar que continua avançant el procés de convergència mundial a excepció dels "països acabats en -tán i alguns de l'Àfrica subsahariana".

Segons l'investigador del Real Instituto Elcano, el lideratge d'Europa i dels Estats Units està arribant al seu final ,però també va advertir que "el tête à tête entre els Estats Units i la Xina no vindrà fins d'aquí a 30 anys perquè ara mateix els xinesos estan capficats en resoldre els problemes de desigualtat i l'envelliment de la seva població".

Va advertir que a més del risc de desgovern global també hi ha l'alt endeutament, els problemes mediambientals que s'han agreujat amb la crisi o l'auge de l'economia il·legal o els reptes de la ciberseguretat.

Per la seva part, Martí Saballs, va posar èmfasi en el fet que la globalització és un fenomen que va des de Marco Polo fins als nostres dies i que el comerç i la lluita per evitar les traves comercials han estat en el fons de la història des de sempre.

Saballs també va apuntar que les grans fortunes del món són les que dominen la globalització que una gran part de les corporacions també tenen el seu capital públic mitjançant els fons sobirans, com el cas de Noruega, que és propietària de nombroses multinacionals. Per això, el periodista econòmic considera que un dels reptes és que el "seu valor retorni als ciutadans d'alguna manera".

La professora Miren Etxezarreta també va recordar que la globalització és un procés que ja està documentat el 1850 i que les empreses han intentat operar sense els obstacles de la gestió pública des de fa segles. Amb una visió més crítica, va lamentar que "cada vegada, les polítiques d'un país pesen menys".

Va advertir que continuen havent-hi perifèries dins dels mateixos països i va demanar aclarir si es tracta de "països emergents o només una determinada classe social d'un país la que emergeix". Va afirmar que el creixement és diferent ala globalització perquè no és inclusiu i va posar d'exemple la Xina on s'està desplaçant milers de pagesos dels seus camps.

A l'acte van ser presents el senador de CiU Joan Bagué, la diputada del PP Concepció veray i el candidat d'ERc, Joan Olóriz.