La regulació europea en matèria de pagaments -PSD2 o Revised Directive on Payment Services 2- comporta canvis fonamentals en la indústria bancària en donar als proveïdors de serveis de pagament a tercers o TPPs (Third Party Payment Service Providers) accés a la infraestructura dels bancs sota la supervisió de l'Autoritat Bancària Europea (ABE).
Amb la PSD2, el regulador que vetlla per la protecció al consumidor i per l'estabilitat ha decidit generar competència i més oferta per als consumidors per aconseguir aquest objectiu. Els bancs hauran d'obrir-se al món i donar accés a tercers als comptes dels seus clients, previ permís del client, probablement amb APIs o Application Program Interface (Interfície de Programació d'Aplicacions). Es tracta d'una situació fins ara competència exclusiva dels bancs, que hauran de donar accés a nous jugadors com les fintech, grans empreses digitals i altres operadors.
El que potser més ha impactat els bancs és que la directiva estableix l'obligatorietat de permetre l'accés a aquests actors als comptes dels seus clients si aquests darrers ho demanen. Ja sigui per consultar informació o per iniciar un pagament, el banc els ha de permetre l'accés en les mateixes condicions que si ho fes el client directament i sense necessitat que existeixi una relació contractual amb el proveïdor de serveis.
Més enllà dels actius financers d'un banc, la informació que una entitat bancària posseeix dels seus usuaris és el seu actiu més important, en un entorn en què els bancs comercials no saben encara com explotar aquesta informació per així poder guanyar diners.
Es tracta doncs d'una revolució bancària que ve impulsada per la necessitat de modernitzar aquest sector; buscant oferir serveis més eficaços, accessibles i personalitzats per a l'usuari final.
