La Comissió Europea (CE) ha presentat una estratègia que preveu la possibilitat de crear nous impostos sobre la facturació, els ingressos per publicitat o les transaccions digitals de les grans empreses d'Internet, com a «solució ràpida» perquè aquestes companyies paguin una quota justa d'impostos a la Unió Europea.

A llarg termini, l'objectiu és trobar una solució que modifiqui la forma com es calcula on i quant paguen en impost de societats aquestes empreses, per tal d'adaptar-la als models de negoci digitals.

El document presentat no és una proposta legislativa -que sí que podria arribar l'any 2018-, però constitueix el primer pas en l'ofensiva de la UE per acabar amb l'escassa contribució al fisc de grans empreses digitals, des de xarxes socials com Facebook fins a plataformes comercials com Amazon, passant per serveis de subscripció (Netflix o Spotify) i plataformes col·laboratives (Blablacar, Airbnb). Mentre les empreses tradicionals paguen de mitjana un 20,9% d'impost de societats, les digitals abonen un 8,5%.

«Estem abordant un problema real. Els Estats estan perdent ingressos per impostos i estan reaccionant introduint mesures unilaterals», ha assenyalat el vicepresident de la Comissió, Valdis Dombrovskis. Sota aquesta pressió dels països i donada la dificultat d'aconseguir ràpidament una fórmula global, l'executiu comunitari ha obert la porta a tres opcions «més immediates, complementàries i a curt termini».

La primera seria crear un «impost compensatori» sobre els ingressos «sense gravar o insuficientment gravats» que es generin per l'activitat a Internet de les empreses, que s'abonaria a l'impost de societats o com una taxa separada. Una altra possibilitat seria una retenció bruta a les transaccions digitals, és a dir, sobre «certs pagaments fets a proveïdors de béns i serveis en línia» que no tinguin residència al país on està establerta l'empresa.

Finalment, planteja una taxa sobre els ingressos obtinguts en prestar serveis digitals, que s'aplicaria a les transaccions que es facin a distància amb consumidors de països en els quals l'entitat no tingui residència fiscal, però sí una «presència econòmica significativa».

Aquestes mesures serien transitòries fins a trobar una solució global, que hauria de passar per canviar el concepte d'establiment permanent de les empreses, perquè es fixi allà on generen valor i no només en funció de la seva presència física, segons la CE.

El proper pas és que la Comissió rebi indicacions dels països que abordaran el tema a nivell de caps d'Estat i de govern el 29 de setembre a Tallin per fer una proposta definitiva de cares a la primavera de 2018. Brussel·les ha advertit que, tot i que no hi hagi progressos per llavors a l'OCDE, la UE prendrà mesures pel seu compte.

No obstant això, trobar el consens en l'àmbit europeu també es preveu difícil, ja que Irlanda, Malta, Luxemburg, Dinamarca, la República Txeca o Bèlgica són reticents a prendre mesures i un sol país pot vetar qualsevol proposta fiscal.