El jutjat gironí especialitzat en clàusules sòl està a punt de quedar col·lapsat

Per a Lacaba es tracta d´un doble problema: de manca de mitjans disponibles per la magnitud de l´allau de reclamacions i de l´ús (i abús) dels litigis que estan fent les entitats bancàries i alguns particulars. A més, assegura que és un problema que es reprodueix a tot Espanya i que requereix, per una banda, dirigir la solució cap a vies extrajudicials i, de l´altra, que el Ministeri de Justícia augmenti els recursos per donar celeritat a les celebracions de vistes i a dictaminar sentències. En l´actualitat es resolen un màxim de sis o set casos per setmana i una mitjana màxima de 30 per mes.

El passat desembre, el Consell General del Poder Judicial va determinar que hi hauria jutjats especialitzats en clàusules bancàries, amb «dedicació exclusiva i excloent». D´aquesta manera, deixaven d´atendre qualsevol altra demanda que no tingués relació amb clàusules sòl, venciment anticipat, interessos moratoris, despeses de formalització d´hipoteca o hipoteques multidivisa. Confiaven que d´aquesta manera podrien afrontar els problemes que li venien a sobre. Però no ha estat una mesura suficient, perquè «és impossible que assumeixin tota aquesta càrrega de treball», segons Lacaba.

Situació arreu d´Espanya

Es tracta d´una situació que es repeteix arreu d´Espanya, on ja s´acumulen 157.000 denúncies al jutjat pendents de tramitació, en els 54 jutjats previstos en el pla d´emergència contra les clàusules abusives. «El més gros es troba a Barcelona i Madrid, però a la resta també estan repartits i el problema és bastant general», afirma el president de l'Audiència Provincial de Girona.

Fernando Lacaba aposta perquè es busqui una «fórmula extrajudicial per trobar una solució que permeti un acord entre l´entitat bancària i el client». «No és normal que en un país passin aquestes coses», lamenta Lacaba. I recorda que hi havia un Reial Decret que instava precisament a arribar a pactes entre bancs i clients, que realment no ha servit per a res i ha estat «un autèntic desastre».

Per a Lacaba, es produeix una situació de col·lapse en un doble sentit. S´està sobrecarregant de feina un jutjat i això suposa que els ciutadans que se sotmeten a la justícia «no saben ni el temps de resposta que tindrem». «És necessari reforçar-los amb funcionaris, per la càrrega superior que estan tenint, i reforçar-los en l´àmbit judicial», assegura el president de l´Audiència.

Això suposa una despesa afegida per al Ministeri de Justícia, que hauria de sufragar aquests nous jutges, i per a la Generalitat, que hauria de fer el mateix amb els funcionaris que s´incorporin. L´administració, però, ho està fent «amb comptagotes» i, malgrat que s´han fet propostes, la resposta no ha arribat.

Lacaba va recordar que des de la sala de govern del Tribunal de Justícia de Catalunya ja es va oferir una plaça de jutge en comissió de serveis, i també es va sol·licitar al Departament de Justícia que disposi d´un funcionari de reforç per poder agilitzar la tasca administrativa. A hores d´ara s´ha reforçat Barcelona i Tarragona, pel que fa a Catalunya, però segueixen pendents Girona i Lleida.

Una altra mostra de la manca de diligència del Ministeri de Justícia és que s´ha hagut de fer una nova proposta: que alguns dels alumnes que estan a l´Escola Judicial aprofitin els últims sis mesos, que són de pràctiques, per adscriure´ls en aquests jutjats. «En el cas de Girona, ens facilitaran un d´aquests jutges de reforç», afirma el president de l´Audiència.

I en aquest cas, s´ha optat per aquesta via malgrat que encara tampoc s´hagi rebut resposta del ministeri a la petició d´un jutge de Figueres que havia de venir voluntàriament a reforçar la sala número 3. L´únic que té confirmat fins ara és que no hi ha data per a aquesta incorporació perquè el ministeri assegura que no té pressupost per fer-se´n càrrec.

Lacaba recorda que «cada cas és diferent perquè les clàusules d´un cas poden no ser les d´un altre. Les hipoteques no són totes iguals i poden variar els casos». «No es tracta del fet que si fas una sentència, ja estan fetes totes. Són demandes llargues i assumptes que necessiten la seva atenció», afirma.

També avisa que tindrà conseqüències a més esglaons del poder judicial. Un cop dictades les sentències de clàusules, «la part que no ho comparteixi -que sempre hi ha una part que no ho comparteix, el que perd- anirà a l´Audiència Provincial». I en el cas de Girona, «només se´n pot fer càrrec la secció Primera, que és la que està especialitzada en qüestions mercantils i la llei és clara en aquest sentit». «Això afectarà la resta de casos, ja que la secció tenia un temps de resposta d´entre 3 i 4 mesos i que ara es veurà afectat de manera clamorosa», diu.

Petició a les parts

Davant d´aquesta situació, el president de l´Audiència fa una crida a les parts implicades perquè deixin de presentar demandes en els casos en què els criteris de l´Audiència estan molt clars i, per tant, que s´acabi amb el fet de «provar sort al jutjat».

El 100% de les sentències dictades als jutjats de la demarcació de Girona entre el juliol i el desembre passats sobre clàusules abusives van ser favorables al client, segons va informar ahir el Consell General del Poder Judicial en un comunicat. En el cas de Girona s´han sentenciat 177 casos, 13 en el primer semestre i 164 entre octubre i Nadal.

Aquest raonament, però, també serveix per als particulars, segons Lacaba: «També hi ha qui puja al carro a veure si tenen sort encara que no estiguin en el paquet dels afectats per les clàusules». Lacaba recorda que està adreçat als consumidors només, no a les empreses, i els que adquireixen un primer habitatge. «Això no és una barra lliure per al que té una hipoteca perquè es va comprar un tercer apartament», sentencia.