Eleccions Catalanes

Rajoy s'embolica i no sap si els catalans seguiran sent espanyols

El president del Govern va posar en evidència en una entrevista a la ràdio que ho desconeixia

23.09.2015 | 07:24
Rajoy i el periodista d´Onda Cero, ahir a l´entrevista.

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va convertir-se en un dels temes més comentats ahir a les xarxes socials arran d'una entrevista a la ràdio Onda Cero, on el cap de l'Executiu va posar en evidència que desconeixia que que cap espanyol d'origen pot ser privat de la seva nacionalita, tal com estableix l'article 11del títol primer de la Constitució espanyola. Rajoy no va saber respondre a les preguntes del periodista, Carlos Alsina, que el va deixar en evidència però va tallar la conversa afirmant que «em sembla que estem entrant en una disquisició que no condueix enlloc. El que s'està obligant a la gent és a decidir si vol ser català o espanyol».
La polèmica va sorgir quan el periodista li va dir al president en una moment de l'entrevista Alsina que els catalans no perdrien la nacionalitat espanyola en cas d'independència, a la qual cosa Rajoy va respondre amb un «ah, no ho sé. És a dir, perquè no la perdrien? I l'europea tampoc?». Davant de les preguntes que, paradoxalment, el president del Govern feia al mateix periodista, aquest li va dir que «perquè la llei diu que el ciutadà nascut a Espanya no perd la nacionalitat encara que resideixi en un país estranger, si manifesta la voluntat de conservar-la». «Doncs... i l'europea?», va etzibar Rajoy. «I la europea la tenen perquè tenen la nacionalitat espanyola», li va respondre Alsina. Davant d'això, el president del Govern es va limitar a dir que s'estava entrant en un debat que no duia enlloc i que el nucli del problema era que «s'estava obligant la gent a decidir entre ser català i espanyol».
El vídeo i la transcripció de l'entrevista va córrer ràpidament per les xarxes i va suscitar tot tipus de crítiques. A banda de les dels internautes, el Govern català va dir que Rajoy va fer un «paperot» i li va retreure que desconeixi la Constitució que «tant exhibeix». A més, la portaveu de l'Executiu català, Neus Munté, va afirmar que Rajoy va quedar en evidència i va tornar a denunciar una «campanya per infondre la por».
Per la seva banda Isabel Vallet, exdiputada al Parlament de la CUP, va assegurar que el president espanyol «ha volgut fer por i ha acabat fent pena». En aquest sentit, Vallet va dir que «algú que no coneix la legalitat no pot demanar respecte». A més i en to irònic, va dir que Rajoy «és garantia d'independentisme» i va «agrair-li» les declaracions tot demanant-li que «continuï fent-ne més».

Conseqüències «negatives»
D'altra banda, ahir dues membres més del Govern espanyol van tornar a parlar de les «conseqüències negatives» que, segons diuen, tindria una independència de Catalunya. La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va dir que les llistes que concorren a les eleccions amb una «declaració d'independència» el que poden generar i «aprofundir és una declaració d'insolvència».  
La dirigent popular va fer aquestes declaracions després de reunir-se a Barcelona amb un grup d'empresàries catalanes juntament amb la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, i després d'afirmar que li crida «poderosíssimament l'atenció» que alguns dels que defensen públicament la declaració d'independència, després «per sota diuen que això és per negociar o per no negociar». 
També va dir que la gent és «molt conscient» que el que està proposant el president, Artur Mas, «no és possible i no és beneficiós per a la societat catalana», tot advertint que provoca «neguit per una cosa que no és desitjable».
La ministra de Foment, Ana Pastor, a més, va dir que «cal parlar molt clar sobre el que podria suposar una hipotètica secessió de Catalunya, ja que hi hauria moltes coses en risc» i va insistir que encara que es diguin barbaritats «Catalunya sense Espanya i Espanya sense Catalunya no poden existir». En aquest sentit, va afirmar que la immensa majoria dels ciutadans de Catalunya aniran a unes eleccions autonòmiques, a exercir el seu dret a dir el que volen com en moltes altres ocasions i va afegir que «quan cal decidir el futur d'Espanya i Catalunya decideixen tots els espanyols».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema