La secretària general d'ERC, Marta Rovira, va proposar abaixar un 1% el tipus marginal de l'IRPF -tram autonòmic-, del 12% a l'11%, a fi de reduir la pressió fiscal, sobretot a rendes baixes i mitjanes, i que seria compensat per un augment de l'impost de transmissions patrimonials. Segons va indicar Rovira en un esmorzar informatiu d'Edicions Primera Plana-El Periódico, l'objectiu és «ajudar les famílies amb una renda més baixa i incentivar el consum», i tindrà un caràcter molt generalitzat, ja que es beneficiaran d'ella els contribuents que superin els 12.000 euros anuals de renda.

Aquesta mesura, no obstant això, provocarà un impacte en els ingressos de la Generalitat estimat en uns 206 milions d'euros, ha indicat, però ERC considera que és assumible i que pot ser «compensada», per exemple, amb un increment a l'impost de transmissions patrimonials perquè les operacions «més especulatives tinguin més tributació».

Rovira va insistir en resposta als candidats de Junts per Catalunya que reclamen un compromís per tornar a investir com a president de la Generalitat a Carles Puigdemont, que «el candidat d'ERC es diu Oriol Junqueras, que nosaltres entenem que és el millor candidat per a liderar la nova etapa de construcció de la república». ERC, això no obstant, està preparada per a un escenari en el qual Oriol Junqueras, que es troba a la presó, no pugui assumir la presidència de la Generalitat i tampoc Puigdemont pugui aspirar a tornar a la presidència, i en aquest context, va afirmar estar disposada «a assumir personalment totes les responsabilitats pertinents».

Sobre l'ampliació de la causa oberta al Suprem contra líders independentistes, i la possibilitat que ella pugui aparèixer com a «investigada», va apuntar que «és un intent de coacció però no té efectes, no estem cometent cap delicte, estem defensant un programa electoral». Rovira va reclamar de nou «la posada en llibertat de tots els presos polítics» i va condemnar «la repressió que no cessa» de l'Estat contra l'independentisme quan aquest sempre ha actuat de forma pacífica i democràtica i complint mandats que ens han donat els ciutadans».

En intentar explicar per què el Govern es va negar a culminar el procés implementant la declaració d'independència, va insistir que va rebre «moltíssimes amenaces» i que algunes d'elles indicaven que l'Estat estava disposat a utilitzar «una violència extrema».