Jordi Xuclà · Cap de llista per Girona de Democràcia i Llibertat

«Un 48% és molt bon resultat per continuar un procés però no per culminar-lo»

Malgrat la seva -cada cop més relativa- joventut, és un dels polítics catalans més veterans a Madrid, on ja ha estat tres legislatures com a diputat, més una d'anterior com a senador. En la darrera va ser portaveu de les Comissions d'Afers exteriors i Defensa, i membre de la Delegació espanyola en l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa.

18.12.2015 | 07:22
«Un 48% és molt bon resultat per continuar un procés però no per culminar-lo»


Quina forma és aquesta de desconnectar, tornant-se a presentar per a diputat espanyol?

Els demòcrates aprofitem qualsevol urna per expressar la nostra voluntat. Nosaltres ja no anem a Madrid, com deia l'antic pòster a «Otra forma de hacer España», perquè hem arribat a la conclusió que Espanya no vol ser reformada. Hi anem a defensar els interessos dels catalans. Hi ha gent que va a Madrid a parlar d'un sol tema, nosaltres hi anem a defensar el mandat democràtic aprovat pel Parlament de Catalunya, el full de ruta cap a la sobirania però també a defensar els interessos dels catalans en el dia a dia.

Què li sembla la postura de la CUP de no participar?

Respectable, però, com he dit, en discrepo absolutament. Si el 20-D a Catalunya guanya per exemple Ciudadanos (sic), sens dubte hi hauria coses que hauríem de considerar. Hem de fer que el 20-D guanyin a Catalunya les forces sobiranistes.

Si guanya C'S el procés és mort?

No. Hi ha una majoria al Parlament i hi ha un mandat democràtic consolidat. No obstant això, faig una crida al vot útil sobiranista. i el que millor pot defensar el mandat democràtic i alhora carregar-nos de raons pel que s'ha de fer és Democràcia i Llibertat.

Hi ha alguna cosa a negociar amb Espanya?

Sí: com celebrar un referèndum d'autodeterminació per a Catalunya com a sortida política. El 27-S va tenir caràcter plebiscitari i només un miop no veu que el resultat requereix una sortida política. Però el full de ruta aprovat pel Parlament preveu que tot s'ha de culminar amb un referèndum, que és com es solucionen les coses, ordenadament.

I si arribés un bon pacte fiscal, amb reconeixent de la singularitat cultural, no l'agafaria?

Mentre estem fent aquesta entrevista, per les Castelles el PP, el PSOE i Ciutadans estan guanyant vots a cabassos ficant-se amb l'autogovern de Catalunya i amb el sobiranisme, que és una màquina de guanyar vots a la resta de l'estat espanyol. Aquí no hi ha terceres vies. Els que proposen terceres vies, negociar, ens haurien de dir què volen negociar. Per negociar, les dues parts han de partir d'uns principis, el nostre és el referèndum..

Per què un votant de Junts pel Sí hauria de votar a DL i no a ERC? Quina és la diferència?

Segurament els manuals electorals diuen que és millor que anem per separat, perquè ERC agafi un vot fronterer amb la CUP i nosaltres un altre. Però jo no llegeixo mai els manuals electorals. Personalment crec que aquest era el moment per anar junts a les eleccions espanyoles i plantar-nos allà amb entre 20 i 24 diputats i enviar un senyal inequívoc. Però dos no ballen si un no vol, i aquest va ser el cas d'ERC

D'acord, però el votant en base a què ha de triar un o altre?

Amb Democràcia i Llibertat ens hem aproximat tant com hem pogut a la fórmula de Junts pel Sí: CDC, Demòcrates per Catalunya, Reagrupament i molts independents. Hem obert portes i finestres perquè passi l'aire i que netegi els errors que s'han comès en el passat

A Espanya, mal que bé, almenys van governant. Aquí fa dos mesos que estem aturats...

Això és un exemple de la importància d'apel·lar fins al darrer vot. Només amb 3.000 vots més a Girona, hauríem aconseguit el 12è diputat per a Junts pel Sí, ja s'hauria produït la investidura i no ens trobaríem en aquest atzucac. Crec que al final a Catalunya hi haurà govern, però no a qualsevol preu, hi ha línies vermelles que no es poden passar. La negociació s'allarga molt, és cert, però l'aritmètica del Parlament reflecteix la tendència de fons del país. No hem de perdre de vista el conjunt del paisatge.

Quin és el paisatge?

Que en els darrers 30 anys a Catalunya el suport al sobiranisme ha passat d'entre el 10-15% al 48%. El sobiranisme ha arribat per quedar-se, i té un espai polític de present i futur. Hi ha gent que no ho veu. La senyora Chacón no és que no vegi la pilota, és que no veu el camp de futbol, venir a Girona i dir que és el parc temàtic de l'independentisme és una ofensa a la majoria de la societat gironina. Hi ha un socialisme català i un socialisme gironí que sí ha sabut sintonitzar amb la nova centralitat política del sobiranisme, i li asseguro que apostarà per Democràcia i Llibertat.

No hi ha marxa enrere?

Durant 30 anys ho hem intentat, i al final hem comprovat que l'Estat espanyol no està preparat per ser un estat plurinacional, pluricultural i plurilingüístic. No tenim un estat que ens acull sinó un que ens va en contra. O sigui, hi ha molta gent que ha arribat al sobiranisme per llibres d'història, però sobretot n'hi ha que hi han arribat empíricament.

Què implicaria una nova majoria popular a Madrid?

Estiguem preparats per això, o per una suma de PP i C'S. Per tant, estiguem molt preparats per defensar el nostre autogovern, i només ho podrem fer a partir d'una majoria sobiranista a les urnes. Els quatre darrers anys del PP han suposat un exèrcit d'advocats de l'Estat que reciten de memòria la Constitució però que tenen una cintura política d'elefant i no tenen gens d'olfacte polític. Veurem com queden distribuïdes les cartes i si hi ha més opció per a la política. Avui per avui a Espanya no hi ha la cultura democràtica que hi ha al Regne Unit, però nosaltres hem de mantenir les posicions.

Fins quan?

Estic convençut que tard o d'hora Espanya acceptarà que hi hagi un referèndum d'autodeterminació, perquè hi haurà un moment que Espanya s'hi jugarà la seva credibilitat democràtica a nivell internacional.

Per què Rajoy fuig dels debats?

Després d'anys tractant-lo he arribat a la conclusió que més que un conservador, bàsicament és un escèptic, creu que a la vida res no té solució. Creu que només hi ha la mort, que les coses o se solucionen elles soles o es podreixen, per això en bona mesura és el responsable que a Catalunya hagi crescut el sobiranisme. Un president al qual no confiaria la reforma d'un país.

Quan Artur Mas va dir que si ell era el problema s'apartaria estava de broma?

Artur Mas és un dels actius més importants del procés, desbordant sigles i partits. És cert que en política no hi estem per una eternitat i així ho ha dit, però és de sentit comú que avui és un gran actiu.

Vostè té contactes internacionals: com va caure a l'estranger el suport del 48% sumant JxS i CUP?

Un 48% és un excel·lent resultat per continuar un procés però no és un resultat per culminar un procés. El més important a la vida, tant per les persones com pels països, és no autoenganyar-se. Un 48% és un excel·lent punt d'inici, però ha de culminar amb un referèndum en el qual els ciutadans s'expressin definitivament. També s'ha de dir que aquest 48% és davant de només un 39% explícitament favorable al no. I pronostico que una majoria de PP i C'S incrementaria notablement el suport a la idea d'estat propi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema