Barack Obama, un polític desconegut fa vuit anys que lluita ara per la possibilitat de convertir-se en el primer president negre dels EUA, diu sovint que la seva candidatura és com un viatge incert al qual pocs haurien augurat un final feliç. La història del candidat demòcrata és, com ell bé diu, "poc convencional". Nascut el 1961 a Hawaii, és fill de Stanley Ann Dunham, una antropòloga nascuda a Kansas, i de Barack Obama Sr., un economista kenyà educat a Harvard, tots dos ja morts. Els seus pares es van separar quan ell tenia dos anys i només va veure Barack sènior una vegada més durant una visita d'aquest als EUA. La seva mare va tornar a contraure matrimoni amb Lolo Soetoro-Ng, un ciutadà d'Indonèsia, on Obama va passar diversos anys de la seva infantesa abans de tornar a Hawaii als deu anys per viure amb els seus avis materns i tenir accés així a una millor educació.

Aquest anar i venir l'ha equipat, segons la seva opinió, amb les eines necessàries per estendre ponts i forjar aliances. La seva mitja germana, Maya Soetoro-Ng, ho explica d'una altra manera: "Es mou entre diversos mons, és el que ha fet tota la seu vida".

Batejat per alguns com la gran esperança blanca, per encarnar el somni de reconciliació en un país amb profundes divisions racials, Obama va guanyar rellevància en el panorama polític nord-americà durant la convenció nacional del Partit Demòcrata a Boston, el 2004. Va ser allà on va pronunciar el discurs programàtic en el qual va instar a tancar les ferides racials obertes al país. "No hi ha uns EUA blancs i uns EUA negres, sinó els Estats Units d'Amèrica", va dir llavors.

A més de conciliatori i unificador, el missatge del jove senador d'Illinois va ser també un missatge d'esperança, ingredients que impregnen des d'aleshores la seva retòrica. La seva esperança, segons ell mateix proclama, "es la dels esclaus entonant càntics de llibertat davant del foc, la dels immigrants que emprenen rumb a costes llunyanes" i, naturalment, la de Barack, "un nen primet" de pare negre i mare blanca que va confiar que als EUA també hi havia un lloc per a ell.

Rebel·lia i consum de drogues

La seva adolescència a Hawaii va estar marcada no només per una destacada trajectòria escolar, sinó també per anys de rebel·lia i primeres passes amb les drogues. Després va rebre una selecta formació en les universitats de Columbia i Harvard, i posteriorment va iniciar una etapa com a professor i defensor dels drets civils a Chicago. Després va venir la seva elecció com a senador estatal i el seu desembarcament com a senador a Washington l'any 2004. Ajudat pel seu carisma, Obama s'ha guanyat una popularitat similar a la d'una estrella del rock, que els seus rivals polítics han utilitzat contra ell per presentar-lo com una simple celebritat amb molta retòrica i escassa preparació per als desafiaments del poder.

Els seus dos llibres autobiogràfics The Audacity of Hope (L'Audàcia de l'esperança) i Dreams from my father (Somnis del meu pare) s'han convertit en best-sellers. Els observadors esmenten amb freqüència que el secret del seu èxit s'ha produït gràcies a una arma rudimentària: el poder de la paraula. Obama assegura no haver-se adonat del seu poder dialèctic fins que va participar en una marxa contra la segregació racial a la universitat i va descobrir que havia captat l'atenció dels assistents després de començar a parlar. "Els reunits es van quedar callats i em miraven", explica. La seva carrera política va arrencar, curiosament, amb discursos que no connectaven bé amb el públic i en els quals hi havia molts detalls sobre els seus programes.