La Interpol va emetre un Codi Vermell contra Víctor Ramón Vargas Salazar, membre de les FARC i reclamat per la Justícia espanyola per la seva presumpta col·laboració amb ETA. Vargas Salazar està imputat en la causa que investiga el jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco en relació amb les connexions entre ETA i les FARC. Interpol manté actualment 26 ordres de Codi Vermell contra persones buscades pels tribunals espanyols, entre ells el líder d'Al-Qaeda, Ossama bin Laden, l'històric etarra Josu Ternera, Antonio Anglés o dos terroristes de les FARC.

Aquesta ordre està vigent des del passat 4 de febrer, moment en el qual es va difondre l'ordre d'arrest dictada per l'Audiència Nacional a través de l'oficina d'Interpol Espanya. La primera aparició del nom de Vargas Salazar en un acte va tenir lloc l'1 de març de 2010. Aquesta vegada, el magistrat denunciava la "cooperació governamental" de l'Executiu de Veneçuela "en la il·lícita col·laboració" entre ETA i les FARC.

Amb aquest acte, el jutge va processar sis presumptes etarres i set membres del grup colombià per compartir informació sobre el maneig d'explosius i intentar cometre diversos assassinats, entre ells el del president del país sud-americà, Álvaro Uribe, i el seu antecessor Andrés Pastrana. El jutge detallava que el març i setembre de 2000 dos membres de les FARC -Edgar Gustavo Navarro Morales, El Mocho, i Víctor Ramón Vargas Salazar, Chato- es van traslladar a Espanya i van demanar col·laboració a membres d'ETA per localitzar Pastrana, i més recentment van intentar fer seguiments a Uribe.

En un altre ordre de coses, la Guàrdia Civil va rastrejar, sense obtenir resultats, dos punts de Burgos i Cantàbria buscant artefactes explosius suposadament col·locats el 2007 pel comando Otazua d'ETA, els membres del qual van ser detinguts a Biscaia dimarts de la setmana passada.

La recerca es va portar a terme arran de les declaracions dels detinguts i del fet que una de les hipòtesis que mantenen les Forces de Seguretat és que els artefactes fossin d'escassa potència i esclatessin en el seu moment sense deixar grans senyals. La batuda a Cantàbria va ser complicada en realitzar-se en una zona de matolls.

Presó per a un etarra

Finalment, un dia després que el membre d'ETA Iñigo Ripoll Estarta fos traslladat des de França fins a Espanya per agents de la Policia Nacional, el jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno el va enviar a la presó per un delicte de dipòsit d'explosius. Ripoll havia estat en parador desconegut des del 29 de setembre de 2002 fins que va ser detingut per la Policia francesa el 28 de gener de 2006.