França va oferir a les 150 víctimes -deu d'elles gironines- del sinistre de l'avió de Germanwings estavellat pel seu copilot als Alps el passat 24 de març, durant un vol Barcelona-Düsseldorf, un últim comiat oficial amb motiu de la inhumació de les restes humanes que no van poder ser identificades. La localitat alpina de Le Vernet, el punt habitat més proper a la zona de l'impacte, va ser el lloc elegit per a un acte interreligiós en respecte a les diferents creences i nacionalitats dels morts, la majoria alemanys i espanyols.
Les restes no identificades, segons van explicar fonts del Ministeri d'Interior, van ser enterrades «hores abans» de l'inici oficial de l'homenatge en una tomba comuna, col·lectiva, que per a les famílies constitueix una mena de segon enterrament, ja que ja havien rebut les parts que sí que van poder ser reconegudes amb les mostres d'ADN.
Representants diplomàtics, els alcaldes dels pobles veïns, diputats, la prefecta del departament dels Alps de Haute-Provence i el fiscal encarregat de la investigació, Brice Robin, van acompanyar els familiars en un acte que, després de la cerimònia, es va traslladar al cementiri local, on hi va haver una ofrena de flors.
El president de Lufthansa -matriu de Germanwings-, Carsten Spohr, no va participar en l'homenatge, al qual sí que van acudir la seva directora financera, Simone Menne, i el director general de la companyia de baix cost, Thomas Winkelmann.
L'aerolínia germànica, segons va explicar una portaveu, va posar vols a disposició de les famílies de les víctimes, en ple conflicte amb aquestes sobre la quantia de les indemnitzacions. Immediatament després de l'accident, Germanwings va acordar lliurar-los fins a 50.000 euros com a ajuda urgent, a la qual cosa ha seguit una oferta de 25.000 euros per cada víctima i 10.000 per als familiars directes.
Lufthansa i Germanwings es van comprometre a més a finals de juny a assumir a llarg termini «la responsabilitat social» dels familiars, amb un dipòsit per al finançament a llarg termini de l'educació dels orfes de fins a 7,8 milions d'euros i un fons addicional de fins a 6 milions per al suport de projectes d'ajuda.
L'advocada Sophie Thonon, que representa dues víctimes argentines, veu com un «menyspreu als morts oferir una suma tan baixa», opinió sobre les compensacions compartida per altres grups d'afectats, que titllen aquesta primera proposta d'«insultant».
«Ningú no acceptarà aquesta quantitat», va assegurar la lletrada, que va acudir a Le Vernet i espera que quan el judici previst determini les responsabilitats directes es pugui fixar una xifra molt més elevada. Les famílies que ella defensa, va afegir, estan «colpejades» no només per aquesta discussió econòmica, sinó per la dificultat de superar la manera en què es va produir l'accident, en el qual, segons la Fiscalia francesa, el copilot, l'alemany Andreas Lubitz, va estavellar de forma deliberada l'aparell.
El lloc de l'impacte, a la vessant de la muntanya, segueix tenint prohibit l'accés, va explicar el Ministeri d'Interior, que va precisar que la construcció d'una via d'accés i la recuperació de totes les restes materials ja han finalitzat.
Una empresa contractada per Lufthansa començarà properament la descontaminació de la zona per netejar-la per exemple de residus de querosè i, quan aquesta tasca acabi, previsiblement a la tardor, les autoritats dels municipis implicats decidiran sobre què es pot fer. La cerimònia d'ahir, celebrada sota una gran carpa blanca, no es va acostar per tant fins al nucli, en una jornada que, segons va afirmar el cònsol espanyol a Marsella, Rafael Valle, va ser «solemne i alhora senzilla, perquè del que es tractava era de compartir el dolor de les famílies».
