L'escassa d'ajuda humanitària per als refugiats en els països veïns de Síria, sumada a l'estancament i la cruesa més gran del conflicte, alimenten cada vegada més l'onada migratòria que està portant milers de sirians a fugir cap a Europa. La portaveu de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (Acnur), Dana Suleiman, va considerar que, tot i que hi ha diversos factors darrere de l'augment dels refugiats, la raó principal és la disminució de l'ajuda humanitària als països veïns d'acollida.

"El Programa Mundial d'Aliments els concedia 27 dòlars mensuals per persona fins a l'any passat, al juliol el va disminuir a 19 i actualment és de 13,5 dòlars", va explicar Suleiman. Aquesta ajuda és imprescindible per als refugiats sirians, ja que la seva situació és "cada vegada pitjor", el que fa que no els importin els perills, i per això "s'arrisquen a la recerca d'una vida millor", va explicar.

Suleiman va destacar que Europa ha de "comprendre que aquesta gent no té cap alternativa i està disposada a tot per tenir un futur", lluny dels bombardejos del règim, de la repressió de l'Estat Islàmic (EI) i de la pobresa en la que els ha sumit la guerra a Síria des de març de 2011.

La portaveu de l'Agència de l'ONU per als Refugiats Palestins (Unrwa), Zizette Darkazalli, també va destacar que l'"emigració massiva" és conseqüència de la disminució dels fons humanitaris.

Fins al juny passat, la Unrwa lliurava 100 dòlars mensuals per a ajudes al lloguer, però a causa de la falta de fons ara només pot oferir 27 dòalrs mensuals per a alimentació, va detallar. "Aquestes persones es troben en tal estat de desesperació i sense esperança de canvi que no els importa córrer riscos excessius per trobar un lloc on viure de manera digna", va dir la representant de la Unrwa.

Aquesta agència es fa càrrec dels palestins que estaven establerts a Síria i s'han vist desplaçats per segona vegada a causa de la guerra en aquest país, i que, actualment, tampoc poden treballar al Líban causa del seu estatus legal.

Es calcula que uns 43.000 palestins han fugit de la guerra a Síria, després de veure's acorralats pels bombardejos i per l'EI, com va passar amb la repressió al campament sirià d'Al Yarmuk. Molts altres segueixen en els camps de refugiats, davant la falta d'alternatives.

Dos experts sirians que treballen amb els refugiats al Líban van assegurar que el flux migratori cap a Europa es deu a la falta de seguretat i d'esperança i a les dificultats econòmiques.

"Què poden fer les persones que no veuen una solució, que van perdre els seus éssers estimats i els seus béns, que ja no tenen una casa on viure i que no són acceptades en cap dels països dels voltants?", es va preguntar un dels experts, que va demanar l'anonimat per por a la repressió. Va afegir que si els sirians haguessin estat ben acollits a altres països de l'Orient Mitjà, "mai haurien emprès viatge a Europa".

Va explicar que als països limítrofs amb Síria "la situació és delicada", sobretot a Jordània i el Líban, ja que "els seus governs no poden fer front a les necessitats dels ciutadans i els refugiats i l'arribada massiva de pròfugs els desestabilitza internament".

L'altre analista, expropietari d'una oficina de comptabilitat a Síria, va detallar que entre 3.000 i 3.500 sirians abandonen el país cada dia, alguns fins i tot a peu, o per mar, fins a Turquia. Aquest expert, que viatja amb regularitat a Síria, va relatar que hi ha autobusos que condueixen els que fugen del país des de la frontera libanesa fins a Trípoli (nord del Líban), perquè des d'allà puguin embarcar rumb a Turquia o Grècia. "El més trist és que els traficants són els propis sirians", es va lamentar.

Un altre dels factors que contribueix al fet que els sirians fugin del seu país són les sancions i les restriccions econòmiques: a Síria, no poden fer transferències bancàries internacionals i escassegen el combustible i els béns de primera necessitat.

"La gent està inquieta davant l'arribada de l'hivern sense calefacció, sense aigua calenta o sense gas per cuinar. A més falten medicaments, sobretot per a les persones amb malalties cròniques i que necessiten rebre tractament com la diàlisi", va explicar.

Els dos experts van alertar que els sirians més pobres són els més vulnerables davant la situació d'escassetat i desesperació, fet pel qual molts s'han unit als grups radicals que lluiten contra el president Baixar al-Assad, ja que reben un sou com a combatents.

L'èxode de refugiats només és comparable a la II Guerra Mundial. Segons l'agència de refugiats de Nacions Unides (ACNUR), des de principis d'any 350.000 persones han creuat el Mediterrani, 107.000 de les quals van ser durant el mes de juliol. Pel que fa a víctimes mortals, durant l'intent van morir més de 2.500 persones, segons el citat estudi.